Buscar
Un passeig per la història de Cornellà…
Un passeig per la història de Cornellà…
22/01/2020  
 

Departament de Patrimoni Cultural

El nom de Cornellà és d’origen romà —Cornelianum—, i la primera referència escrita que tenim del nostre territori data del 980. En aquella època ja existia una església i una torre de defensa al mateix lloc que l’actual Castell. La ciutat va convertir-se en una important zona agrícola dominada pels masos fins al segle XIX, quan va arribar la industrialització acompanyada d’una important transformació urbana i social. De l’evolució de la ciutat al llarg de tot aquest temps en són testimoni 29 elements i 4 zones urbanes catalogades que formen part del patrimoni municipal. En aquestes pàgines fem menció dels més significatius: la seva evolució o recuperació i també els seus actuals usos. Us convidem a passejar entre ells i gaudir de la nostra història mil·lenària.

 


    1. Columnes preromàniques (Segle X).
Es creu que van pertànyer a una
església paleocristiana que hi va haver
entre els segles V i X on ara hi ha
l’Ajuntament. Trobades l’any 1928,
avui presideixen l’accés a l’edifici
consistorial.
  2. Castell de Cornellà
(Segles XIII-XVII).
Documentat des de
1204, aquest castell
amb acabaments gòtics
fou centre d’una gran
propietat agrícola fins a
ben entrat el segle XX.
Rehabilitat l’any 2000,
acull l’Arxiu Històric i
activitats culturals.
   

    3. Estació de la RENFE (Segle XIX).
Edifici construït l’any 1855, arran
de la inauguració de la línia de
ferrocarril Barcelona-Molins de
Rei. Una de les tres estacions més
antigues que es conserven a l’Estat.
  4. Palau Mercader (Segle XIX).
Joaquim de Mercader i Bell-lloc va
fer construir aquest palau, el 1864, on
hi havia el mas Oriol de l’Empedrat.
D’aire romanticista, compta amb quatre torres octogonals i hi destaquen els merlets. Des del 1995 és museu públic.
   

    5. Fàbrica Fontanals i Suris (1897).
Construïda a finals del s. XIX,
aquest exemple de modernisme
industrial va ser una de les més
importants fàbriques del tèxtil local.
Actualment acull el Citilab Cornellà.
  6. Torre de la Miranda (1900).
Obra de Jaume Gustà i Bondia,
l’emblemàtica torre neo-mudèjar
de planta hexagonal, la va fer
construir Arnau de Mercader a
finals del XIX com a mirador i
observatori astronòmic.
   

    7. Central de Bombeig
d’Aigües de Barcelona
(1903-1907). Joia del
modernisme industrial,
obra de Josep Amargós
i Samaranch. Comprèn
l’edifici, la gran xemeneia i
els pous d’extracció d’aigua
situats dins d’un extens
parc. És seu del Museu
Agbar de les Aigües.
  8. Fàbrica Bagaria (1922-1925).
Aquesta fàbrica tèxtil fou construïda
per Modest Feu i Estrada amb detalls
d’historicisme neomedieval i
neomudèjar. En restauració, acollirà
l’Escola Municipal de Música.
   

    9. Cinema Titan (1926). Construït
segons el projecte de l’arquitecte
municipal Marín Espinosa, la
seva torre circular —amb pinacle
cobert amb pissarra— de vint
metres d’alçada, mostra una clara
vinculació al Noucentisme. Seu de la
Biblioteca Marta Mata des de 2009.
  10. Església de Santa Maria
(1940-1948). L’antiga església va ser
destruïda durant Guerra Civil
Espanyola. El 1940 es col·locava
la primera pedra de la nova
església, d’estil monumentalista
i façana porticada amb
rosassa amb vitralls.
   

 
© Ajuntament de Cornellà de Llobregat | CIF: P0807200A | Plaça de l'Església, 1 | 08940 Cornellà de Llobregat | Tel.: 933 770 212 | informacio@aj-cornella.cat
40162260 visites | Un/una usuario/a conectado/a | cargado en  seg.