Preocupació dels empresaris de la ciutat
Entenc com a prioritari buscar totes les eines que estiguin a les nostres mans per generar inversió i activitat a la ciutat, i així aturar el creixement de l’atur i reduir els efectes de l’augment de persones sense prestacions. Per aquesta raó, he incrementat els contactes i les relacions amb diferents sectors econòmics del nostre territori, amb la finalitat de conèixer les seves preocupacions i explorar fórmules que puguin permetre reactivar les seves produccions i vendes. Aquest mes he tingut una trobada al Citilab amb disset responsables d’empreses instal•lades a la nostra localitat, amb qui hem intercanviat opinions, ens hem formulat suggeriments, s’han donat respostes a qüestions que s’han plantejat i hem buscat crear un clima de confiança per seguir explorant fórmules per mantenir l’activitat i generar expectatives de futur. No ha estat la primera ni la darrera, i crec que aquestes reunions mostren la implicació dels empresaris en treballar per sortir de la crisi i, de retruc, estimular l’ocupació i així millorar la situació de la ciutat i dels seus habitants. Entenc, almenys, que aquest ha de ser un dels camins que ens ha de portar a donar respostes positives a la situació que vivim.
No sortirem de la crisi aplicant només polítiques d’austeritat, que pateixen la majoria de persones i que condueixen a fer a la gent més pobra, reduint drets bàsics de l’Estat del Benestar, sense generar inversions ni estímuls. No es pot confiar tot a mesures que deixin a un terç de la societat en la pobresa, perquè quan entres en la pobresa és molt difícil sortir-ne.
Aquest no ha de ser el camí, el control pressupostari no pot estar renyit amb la inversió en l’educació, en mantenir l’abast de la salut ni en la generació d’activitat econòmica. L’objectiu real ha de passar per un nou model econòmic viable amb més control de les Institucions Públiques, en què els ciutadans puguin ser “independents” per decidir la seva forma de vida. Cal treballar per a les persones i no per als territoris.
No sortirem de la crisi aplicant només polítiques d’austeritat, que pateixen la majoria de persones i que condueixen a fer a la gent més pobra, reduint drets bàsics de l’Estat del Benestar, sense generar inversions ni estímuls. No es pot confiar tot a mesures que deixin a un terç de la societat en la pobresa, perquè quan entres en la pobresa és molt difícil sortir-ne.
Aquest no ha de ser el camí, el control pressupostari no pot estar renyit amb la inversió en l’educació, en mantenir l’abast de la salut ni en la generació d’activitat econòmica. L’objectiu real ha de passar per un nou model econòmic viable amb més control de les Institucions Públiques, en què els ciutadans puguin ser “independents” per decidir la seva forma de vida. Cal treballar per a les persones i no per als territoris.