La voluntat d'aprendre i de saber
Aquest vespre la Universitat de la Gent Gran entrega 82 diplomes a persones de més de 50 anys que tenien ganes i voluntat de seguir aprenent. I són només els de l'últim curs, ja que aviat comença el 3r trimestre del cinquè any en què es porta a terme aquest projecte a Cornellà, a les aules de la UNED. Una realitat palpable que la capacitat de conèixer i de formar-se no tenen edat, i un programa que ha estat tot un èxit.
En trobem altres exemples ben recents: vull fer un apunt per reconèixer la tasca que l’entitat Àrtemis fa a la ciutat en favor de la igualtat de gènere. Fa uns dies es van lliurar els premis de narrativa per a dones que cada any, des de fa catorze, convoca aquesta entitat. Aquest any s’han presentat 58 obres, i n'han resultat guanyadores Antònia Mateu, de Sabadell, Anna Ralda, de La Sènia, i el primer premi va ser per a Cecília Company de Manresa, una dona que amb 80 anys també ens va demostrar que els anys no compten per a la creativitat. Des d’aquí enhorabona a les guanyadores i a totes les participants, i la més sincera admiració.
Tot això ve a explicar que la cultura i el saber no són patrimonis exclusius, ni per edat ni per coneixement de base. Alguns experts consideren que en el gust per la cultura ja no hi ha tanta distància entre la popularitat i l'elit, com relata aquest article de El País. I tot i les dificultats actuals, ens trobem que un antic cinema s'ha convertit en la seu a Barcelona de la coneguda llibreria portuguesa Bertrand, amb 1.500 metres quadrats i 140.000 obres dins de la seva proposta "generalista". És un concepte modern i interactiu, amb espais perquè els infants llegeixin i toquin els llibres, espais per escoltar els llibres...
Finalmente, vale la pena mencionar este artículo publicado en La Vanguardia como tema de debate, que plantea el punto de partida de una reflexión básica sobre la relación entre inmigración, ciudadanía y educación.
En trobem altres exemples ben recents: vull fer un apunt per reconèixer la tasca que l’entitat Àrtemis fa a la ciutat en favor de la igualtat de gènere. Fa uns dies es van lliurar els premis de narrativa per a dones que cada any, des de fa catorze, convoca aquesta entitat. Aquest any s’han presentat 58 obres, i n'han resultat guanyadores Antònia Mateu, de Sabadell, Anna Ralda, de La Sènia, i el primer premi va ser per a Cecília Company de Manresa, una dona que amb 80 anys també ens va demostrar que els anys no compten per a la creativitat. Des d’aquí enhorabona a les guanyadores i a totes les participants, i la més sincera admiració.
Tot això ve a explicar que la cultura i el saber no són patrimonis exclusius, ni per edat ni per coneixement de base. Alguns experts consideren que en el gust per la cultura ja no hi ha tanta distància entre la popularitat i l'elit, com relata aquest article de El País. I tot i les dificultats actuals, ens trobem que un antic cinema s'ha convertit en la seu a Barcelona de la coneguda llibreria portuguesa Bertrand, amb 1.500 metres quadrats i 140.000 obres dins de la seva proposta "generalista". És un concepte modern i interactiu, amb espais perquè els infants llegeixin i toquin els llibres, espais per escoltar els llibres...
Finalmente, vale la pena mencionar este artículo publicado en La Vanguardia como tema de debate, que plantea el punto de partida de una reflexión básica sobre la relación entre inmigración, ciudadanía y educación.