Cornellà redueix en 1.011 la xifra d'immigrants

Després del boom de les onades immigratòries que s’han produït en els darrers anys, havent passat del 2% l’any 2000 al 17% l’any 2008, la població nouvinguda s’està resituant fruit de l’actual situació econòmica, ja que la destrucció de llocs de treball com a principal indicador de la crisi econòmica influeix en el procés migratori amb un impacte important. Així, aquest col·lectiu veu limitades i reduïdes les seves futures expectatives laborals; a Cornellà actualment té un alt índex d'atur, estimat en el 27%, segons les últimes dades.

En aquest context s'ha constatat una disminució d’informes de reagrupament familiar: si l'any passat hi havia una mitjana de 60 informes mensuals, l'any 2009 hi ha hagut una mitjana de 17 informes de reagrupament familiar cada mes.

Segons ha explicat l'alcalde de Cornellà, Antonio Balmón, "hem constatat l’existència d’un important número d’immigrants que tot i estar empadronats no viuen al nostre municipi, fruit de les conseqüències de l’actual situació, ja que en molts casos la manca de treball o la impossibilitat de fer front a les hipoteques o arrendaments han fet que la opció del retorn s’hagi tingut en compte". Amb la finalitat d’adaptar el padró municipal a la situació real del col·lectiu nouvingut, l’Ajuntament de Cornellà ha donat de baixa a més de 1.000 immigrants del padró municipal després de l'actualització feta amb les dades comparatives de l'Institut Nacional d'Estadística (INE).

D'aquest total de baixes per caducitat, més del 50% són persones nascudes a Amèrica Central i del Sud, destacant les d'origen equatorià, peruà i bolivià; i les persones nascudes al continent africà representen més d'un 30% del total, la gran majoria de països del Magrib.

L’actualització de les dades permetrà tenir un coneixement real de la situació poblacional per poder impulsar polítiques actives en matèria d’integració de forma mes òptima, millorant la cohesió social.