Construir amb un somriure
Divendres al vespre a L’Auditori vam celebrar una acte, sota el títol “Memòria d’un llegat”, en què hem volgut reconèixer la dedicació a la ciutat, essencialment a través de la seva implicació en entitats al llarg de moltes dècades de la nostra història recent, de set persones que ens els últims dos anys ens han deixat en diferents circumstàncies.
Cadascun d’ells, i també, és el cas de moltes altres persones que em venen a la ment, hagués merescut un reconeixement individual; més que merèixe’l, l’haurien tingut, indiscutiblement, perquè la seva petjada, el seu llegat a la ciutat, ha estat profund. Però en aquests dos anys la pandèmia –la prudència, les restriccions-, han evitat fer el que tocava en el moment que tocava, i hem cregut que era necessari donar forma a aquest reconeixement sense deixar passar més temps.
Significatius perquè al llarg de tota la seva vida, alguns nascuts aquí, altres arribats aquí, al llarg de dècades, s’han caracteritzat per aportar coses a la seva ciutat, Cornellà, perquè sumaven, perquè lluitaven per un bé comú, dedicant-hi el seu temps, aportant les seves opinions... Més enllà de donar dinamisme a l’entitat on estaven, el seu esforç ha servit per millorar la comunitat en la qual vivien, en la qual vivim.
I és que és molt difícil, avui dia, sumar, construir, encara que sigui des de la discrepància. La seva petjada és viva perquè eren militants de ser ciutadans, i aquesta militància queda en el nostre record. Podien estar d’acord o discrepar, però sempre ho feien amb esperit de construir i en concòrdia, amb un somriure.
Aquesta ciutat és fruit de moltes persones com ells i elles, alguns són noms propis, altres són anònims, però ens hem de reconèixer en el seu llegat. I la millor manera de protegir-lo és fer-ho, com ho han fet ells, amb un ampli somriure.