Salvador Montell, llegat d’una petjada immensa

La setmana passada, Salvador Montell ens va deixar. 

Activista incansable per al progrés comunitari, impulsor i aglutinador de moltes iniciatives relacionades amb la cultura tradicional catalana de les darreres dècades a la nostra ciutat. Feia bastant de temps que en Salvador estava afrontant les conseqüències d’una maleïda malaltia, i finalment no ha pogut conviure més temps amb ella, malgrat la fortalesa mental i el seu esperit de lluita per combatre-la. Les seves aparicions cada cop eren més esporàdiques, però seguia molt atent al que passava al seu entorn i, en la mesura del possible, encara estava el peu del canó en els esdeveniments que s’han anat celebrant a la ciutat.

El darrer dia que ens vàrem veure va ser el passat mes de maig, a casa seva, per conversar com havíem fet en tantes altres ocasions. Anteriorment, havia compartit una estona amb ell en el marc de la Jordiada d’enguany, precisament un dels esdeveniments que ell impulsà i que va contribuir a consolidar. Al llarg de la seva vida, l'empremta d’en Salvador s’ha fet present en diferents activitats culturals: des del Foment de la Sardana del Patronat, passant pel teatre, la Sarsuela o l'Esbart Dansaire, on col·laborà amb en Joaquim Vilà per a produir l’emblemàtic espectacle de dansa “El Comte Arnau” i, anys més tard, la celebrada versió dramatúrgica de la novel·la “Pedra de Tartera”.

Gran coneixedor del folklore català, expert en cultura popular, recordarem sobretot en Salvador per la seva implicació en el món del foc i dels Diables. Creador de la Colla dels Diables de Cornellà i del seu Drac, el Cornut de Cal Borni, el primer a participar dels carrers de la ciutat, donà forma també al Corndefoc, un dels correfocs més importants de la comarca, i a la festa del Solstici d'Estiu.

El seu compromís no es limitava a la cultura; persona inquieta, compartia amb la Núria, la seva dona, una profunda estima a la seva ciutat, i compromesos amb la seva transformació, teixint espais comunitaris amb la seva gent, amb tot aquell projecte nou que abordava acabava generant la complicitat de moltes altres persones que l’acompanyaren en totes les aventures que va anar construint. Com no, va saber sumar-hi amistats, coneguts, i a tota la seva família, Salva, Albert i Elisenda, nores, gendre, netes i nets, tothom encaixava en el seu camí, presidit pel respecte.

Ha estat un pilar en el món cultural de la nostra ciutat i ha contribuït decisivament al progrés social de Cornellà de les darreres dècades. Tota aquesta trajectòria personal van ser les raons per les quals la ciutat li va atorgar l’any 2007 el Premi Ciutat de Cornellà, en la categoria “Acció Cívica”.

Pel seu tarannà comunitari, també va ser present en projectes de ciutat com ara el Cornellà Solidari, les “extingides” o inactives Amics de Cornellà i Trobada de “Cornellàs”  (Cornellà de Llobregat, Terri, el Bèrcol, Conflent i la Ribera), L’Avenç que també presidí, i participà com a expert en cultura popular en les activitats extraescolars del Pla de l’Entorn i Educar per Créixer, i fou membre gairebé sempre del Consell de Cultura i de la Comissió de Festes de la Gavarra.

 

La mort forma part de la vida, els comiats són tristos. En Salvador ha iniciat un nou viatge, no el tornarem a veure físicament, però la seva presència, a través de la seva obra, formarà part per sempre més de la nostra història col·lectiva.

Moltes i molts enyorarem les trobades, les converses, les noves reflexions, i  com no el riure sorneguer, i, com vam poder comprovar a l’acomiadament, la presència de moltes persones de diferents sectors de la ciutat, va portar a una senyora dir-me "el Salvador deixa un llegat d’una petjada immensa".

Adeu company, amic, ciutadà de Cornellà.