Un somriure que hem deixat de veure

Abans-d’ahir, després de setmanes lluitant contra el maleït virus de la COVID-19, en Joan Gallofré ens va deixar. Era el petit de tres germans, amb la Mercè i en Josep. Un home que formava part d’aquest immens col·lectiu de persones implicades en la vida social i cultural de la nostra ciutat, la seva personalitat no passava desapercebuda  per la seva forma de ser, sempre sumant, i d’implicar-se en diferents àmbits dins de la cultura popular de la ciutat i, sobretot, per transmetre sempre energia i un esperit positiu. Com estem veiem en molts casos, no li tocava deixar-nos,  encara tenia moltes coses per viure, compartir i aportar. Era una persona plena de vida, sempre disposada a ajudar i col·laborar quan era necessari.

Molt arrelat a la ciutat i a la cultura popular, va estar vinculat a l’esbart dansaire de Cornellà (Patronat Cultura i Recreatiu)  on va participar activament i va treballar per mantenir les tradicions i encoratjar  a les noves generacions. Aquests darrers anys, era l’ànima del grup dels pessebristes que any rere any, dissenyen i executen els pessebres de l’entrada de l’església de Santa Maria, i assessorava sobre el pessebre de la font de la Plaça.

La seva dona Isabel, els seus fills Joan i Roman, netes, nets, els seus germans i la resta de familiars seran les persones que més el trobaran a faltar, però molts amics, companys i gent de la ciutat també notaran la seva absència, per l’entusiasme i l’actitud positiva que imprimia a tot allò on participava.  Jo també el trobaré a faltar, les continues trobades espontànies, ell sortint del seu taller de pessebrista i jo de l’Ajuntament, o per la ciutat passejant amb la seva dona o acompanyat de les seves amistats... Enyoraré a la persona sociable i amable, sempre amb un somriure i transmetent empatia i alegria. Un esperit noble i positiu que els que el coneixíem sempre recordarem.