Un passeig per la història de Cornellà…

dilluns 10 febrer 2020

El nom de Cornellà és d’origen romà —Cornelianum—, i la primera referència escrita que tenim del nostre territori data del 980. En aquella època ja existia una església i una torre de defensa al mateix lloc que l’actual Castell. La ciutat va convertir-se en una important zona agrícola dominada pels masos fins al segle XIX, quan va arribar la industrialització acompanyada d’una important transformació urbana i social. De l’evolució de la ciutat al llarg de tot aquest temps en són testimoni 29 elements i 4 zones urbanes catalogades que formen part del patrimoni municipal. En aquestes pàgines fem menció dels més significatius: la seva evolució o recuperació i també els seus actuals usos. Us convidem a passejar entre ells i gaudir de la nostra història mil·lenària.

				1. Columnes preromàniques (Segle X). Es creu que van pertànyer a una església paleocristiana que hi va haver entre els segles V i X on ara hi ha l’Ajuntament. Trobades l’any 1928, avui presideixen l’accés a l’edifici consistorial.
		2. Castell de Cornellà (Segles XIII-XVII). Documentat des de 1204, aquest castell amb acabaments gòtics fou centre d’una gran propietat agrícola fins a ben entrat el segle XX. Rehabilitat l’any 2000, acull l’Arxiu Històric i activitats culturals.
				3. Estació de la RENFE (Segle XIX). Edifici construït l’any 1855, arran de la inauguració de la línia de ferrocarril Barcelona-Molins de Rei. Una de les tres estacions més antigues que es conserven a l’Estat.
		4. Palau Mercader (Segle XIX). Joaquim de Mercader i Bell-lloc va fer construir aquest palau, el 1864, on hi havia el mas Oriol de l’Empedrat. D’aire romanticista, compta amb quatre torres octogonals i hi destaquen els merlets. Des del 1995 és museu públic.
				5. Fàbrica Fontanals i Suris (1897). Construïda a finals del s. XIX, aquest exemple de modernisme industrial va ser una de les més importants fàbriques del tèxtil local. Actualment acull el Citilab Cornellà.
		6. Torre de la Miranda (1900). Obra de Jaume Gustà i Bondia, l’emblemàtica torre neo-mudèjar de planta hexagonal, la va fer construir Arnau de Mercader a finals del XIX com a mirador i observatori astronòmic.
				7. Central de Bombeig d’Aigües de Barcelona (1903-1907). Joia del modernisme industrial, obra de Josep Amargós i Samaranch. Comprèn l’edifici, la gran xemeneia i els pous d’extracció d’aigua situats dins d’un extens parc. És seu del Museu Agbar de les Aigües.
		8. Fàbrica Bagaria (1922-1925). Aquesta fàbrica tèxtil fou construïda per Modest Feu i Estrada amb detalls d’historicisme neomedieval i neomudèjar. En restauració, acollirà l’Escola Municipal de Música.
				9. Cinema Titan (1926). Construït segons el projecte de l’arquitecte municipal Marín Espinosa, la seva torre circular —amb pinacle cobert amb pissarra— de vint metres d’alçada, mostra una clara vinculació al Noucentisme. Seu de la Biblioteca Marta Mata des de 2009.
		10. Església de Santa Maria (1940-1948). L’antiga església va ser destruïda durant Guerra Civil Espanyola. El 1940 es col·locava la primera pedra de la nova església, d’estil monumentalista i façana porticada amb rosassa amb vitralls.