Dades bàsiques

Extensió del terme municipal: 6,90 km².  
 

Població: 89.936 habitants (any 2020).

Altitud: 27 metres sobre el nivell del mar.

 Clima: el clima és típicament mediterrani amb mínimes d'uns 7 a 9 ºC de mitjana a l'hivern i màximes de 28 a 30ºC a l'estiu. Als mesos de juliol i agost correspon el període de mínims de pluja i màxims de temperatura. Els màxims en quant a precipitacions es registren en general a la tardor..

Pertany a la comarca del Baix Llobregat. Limita amb els municipis de l'Hospitalet de Llobregat (E), el Prat de Llobregat (SE), Sant Boi de Llobregat (SO), Sant Joan Despí (O) i Esplugues de Llobregat (N).

Informes estadístics sobre Cornellà de Llobregat

Informació turística de Cornellà

Breu ressenya històrica

Cornellà de Llobregat té una història definida per tres factors principals: la proximitat de la ciutat de Barcelona, el fet de ser un territori de pas - com tota la comarca del Baix Llobregat - de les vies d'entrada i sortida de la capital de Catalunya, i la presència del riu Llobregat. El seu nom fa referència a un origen romà (Cornelianum) del qual en queden vestigis a la zona del barri Centre entre l'església parroquial de Santa Maria i el Castell.

També hi ha restes visigòtiques, i la primera referència escrita data del 980. Ja existia una església, i una torre de defensa contra els sarraïns al mateix lloc que l'actual Castell (construït el segle XIV). La ciutat fou incorporada al territori de Barcelona al segle XIII i, per poc temps, va pertànyer a les Franqueses del Llobregat. Cornellà era una important zona agrícola, dominada pels masos fins al segle XVIII.

Les columnes que presideixen l'accés a l'edifici de l'Ajuntament, veritables joies de l'art preromànic català, van ser trobades en una reforma de l'any 1928.

Tot indica que en el lloc on actualment està l'edifici consistorial s'hi va construir en el segle V una església primitiva que va fer les funcions de primer temple parroquial. Al segle X, la consolidació del nucli de poblament va motivar l'engrandiment de l'església primitiva. En aquest moment s'afegiren les dues columnes que eren el suport de l'arc principal de l'església. Els estudiosos de la història de l'art destaquen la similitud dels capitells amb altres monuments catalans de la mateixa època (potser eren artistes de la mateixa escola) i la influència de l'art del Califat de Còrdova.

L'any 1716 la ciutat se separà de Barcelona pel Decret de Nova Planta, i va passar a formar part de la comarca del Baix Llobregat. L'any 1819 té lloc un canvi important amb la inauguració del Canal de la Infanta: es desenvolupa el regadiu i hi ha un extraordinari procés d'industrialització. El ferrocarril arriba el 1854. Durant un segle el sector tèxtil esdevé la base econòmica del municipi, i alhora, creixen els nuclis de població separats del Centre (barris de Riera, Almeda, el Pedró, la Gavarra). L'any 1910 l'empresa Siemens AG es va establir a Cornellà.

A partir de 1950, es multiplica l'arribada de nous habitants i el procés industrialitzador i urbanístic, sovint desordenat. Es construeix el barri de Sant Ildefons (anys 60) i Fontsanta (1974). S'arriba a 100.000 habitants el 1979. Aquest creixement ha fet confluir a Cornellà de Llobregat persones de diverses procedències, aportant la seva personalitat, la seva cultura i la seva història a la pròpia de la ciutat. El moviment associatiu i les festes que s'hi realitzen fan patent aquesta varietat i riquesa de continguts culturals.

En els darrers vint-i-cinc anys, l'Ajuntament democràtic ha portat a terme un procés de lenta recuperació del municipi en tots els ordres. S'ha racionalitzat l'expansió urbanística i s'han fet arribar els serveis i equipaments a tota la població. Han nascut tres grans zones verdes, els parcs de Can Mercader, de la Infanta i de la Ribera. Avui el teixit econòmic de Cornellà està molt més equilibrat, acull nombroses empreses de logística i també de vinculades a la nova economia.

Font: Cornellà, una ciutat. DDAA (Ajuntament de Cornellà de Llobregat, 2004)