Dades bàsiques
Extensió del terme municipal: 6,90 km2.
Població: 90.414 habitants (any 2021).
Més informació territorial i dades diverses de Cornellà
Cartografia de Cornellà de Llobregat (Diputació de Barcelona)
Informes estadístics sobre Cornellà de Llobregat
Informació turística de Cornellà
Organització territorial
La ciutat de Cornellà de Llobregat, a efectes de la desconcentració de la seva gestió i de la participació ciutadana, s’organitza territorialment en els Districtes següents:
- Districte I: Barris Centre i Riera
- Districte II: Barri d’Almeda
- Districte III: Barri del Pedró
- Districte IV: Barri de la Gavarra
- Districte V: Barri de Sant Ildefons (esquerra Av. Sant Ildefons)
- Districte VI: Barri de Sant Ildefons (dreta Av. Sant Ildefons)
- Districte VII: Barri de Fontsanta-Fatjó
L'organització territorial per districtes és la que determina oficialment el Reglament Orgànic Municipal (ROM). Ara bé, a nivell ciutadà i institucional és més usual referir-se a les diferents àrees urbanes que conformen la ciutat de Cornellà com a barris.
Aquests són el barri Centre, el barri de Riera (que formen un continu urbà separat pel traçat de l'antiga línia de FGC, actualment el passeig dels Ferrocarrils Catalans), el barri d'Almeda, i el barri de Fontsanta-Fatjó, al sud de ciutat; i al nord, per sobre de la línia de rodalies de RENFE, el barri del Pedró, el barri de la Gavarra (incloent Lindavista) i el barri de Sant Ildefons.
Cornellà de Llobregat: breu ressenya històrica
Cornellà de Llobregat té una història definida per tres factors principals: la proximitat de la ciutat de Barcelona, el fet de ser un territori de pas - com tota la comarca del Baix Llobregat - de les vies d'entrada i sortida de la capital de Catalunya, i la presència del riu Llobregat. El seu nom fa referència a un origen romà (Cornelianum) del qual en queden vestigis a la zona del barri Centre entre l'església parroquial de Santa Maria i el Castell.
També hi ha restes visigòtiques, i la primera referència escrita data del 980. Ja existia una església, i una torre de defensa contra els sarraïns al mateix lloc que l'actual Castell (construït el segle XIV). La ciutat fou incorporada al territori de Barcelona al segle XIII i, per poc temps, va pertànyer a les Franqueses del Llobregat. Cornellà era una important zona agrícola, dominada pels masos fins al segle XVIII.
Les columnes que presideixen l'accés a l'edifici de l'Ajuntament, veritables joies de l'art preromànic català, van ser trobades en una reforma de l'any 1928.
Tot indica que en el lloc on actualment està l'edifici consistorial s'hi va construir en el segle V una església primitiva que va fer les funcions de primer temple parroquial. Al segle X, la consolidació del nucli de poblament va motivar l'engrandiment de l'església primitiva. En aquest moment s'afegiren les dues columnes que eren el suport de l'arc principal de l'església. Els estudiosos de la història de l'art destaquen la similitud dels capitells amb altres monuments catalans de la mateixa època (potser eren artistes de la mateixa escola) i la influència de l'art del Califat de Còrdova.
L'any 1716 la ciutat se separà de Barcelona pel Decret de Nova Planta, i va passar a formar part de la comarca del Baix Llobregat. L'any 1819 té lloc un canvi important amb la inauguració del Canal de la Infanta: es desenvolupa el regadiu i hi ha un extraordinari procés d'industrialització. El ferrocarril arriba el 1854. Durant un segle el sector tèxtil esdevé la base econòmica del municipi, i alhora, creixen els nuclis de població separats del Centre (barris de Riera, Almeda, el Pedró, la Gavarra). L'any 1910 l'empresa Siemens AG es va establir a Cornellà.
A partir de 1950, es multiplica l'arribada de nous habitants i el procés industrialitzador i urbanístic, sovint desordenat. Es construeix el barri de Sant Ildefons (anys 60) i Fontsanta (1974). S'arriba a 100.000 habitants el 1979. Aquest creixement ha fet confluir a Cornellà de Llobregat persones de diverses procedències, aportant la seva personalitat, la seva cultura i la seva història a la pròpia de la ciutat. El moviment associatiu i les festes que s'hi realitzen fan patent aquesta varietat i riquesa de continguts culturals.
En els darrers vint-i-cinc anys, l'Ajuntament democràtic ha portat a terme un procés de lenta recuperació del municipi en tots els ordres. S'ha racionalitzat l'expansió urbanística i s'han fet arribar els serveis i equipaments a tota la població. Han nascut tres grans zones verdes, els parcs de Can Mercader, de la Infanta i de la Ribera. Avui el teixit econòmic de Cornellà està molt més equilibrat, acull nombroses empreses de logística i també de vinculades a la nova economia.
Font: Cornellà, una ciutat. DDAA (Ajuntament de Cornellà de Llobregat, 2004)