Arriba «Cossos que parlen», la nova exposició itinerant de la Diputació de Barcelona sobre la representació del cos femení
A partir d’una quarantena d’autores, l’exposició «Cossos que parlen. Les representacions del cos en les autores de còmic. 1910-2022» explora la representació del cos femení des de principis del segle XX fins l’actualitat. El contingut de l’exposició és fruit de l’expertesa de la seva comissària, Marika Vila, en l’estudi de la dona com a objecte i subjecte del còmic aplicant la perspectiva de gènere.
La mostra, que està organitzada per l’Oficina de Patrimoni Cultural de l’Àrea de Cultura de la Diputació de Barcelona i el Museu Palau Mercader de Cornellà de Llobregat, es podrà veure del 17 de setembre al 21 de gener de 2024 al Museu Palau Mercader abans d’iniciar itinerància per diversos museus de la Xarxa de Museus Locals de la Diputació de Barcelona.
La selecció d’obres planteja un recorregut que demostra com l'estereotip patriarcal ha sotmès les dones a rols de gènere i ha abusat del seu cos com reclam comercial. L’exposició posa de relleu com al llarg d’aquest viatge la representació femenina ha carregat amb aquest llast fins que les autores han pogut expressar-se lliurement en favor de l'alliberament i l'apoderament de la dona.
El trajecte, de més de cent anys d’il·lustració i còmic a Catalunya, ressegueix el discurs de les dones en cada època, dins dels espais que els han estat permesos. Des de la tímida presència republicana fins al silenci que imposa la Dictadura, passant per les transgressions de les avantguardes de finals del segle XX fins arribar a la implantació dels models del nou mil·lenni i les noves subjectivitats: fluides, múltiples i diverses.
Marika Vila és llicenciada en Humanitats, Màster en Estudis de Dona i Doctora en Construcció i Representació de les Identitats Culturals de Gènere per la Universitat de Barcelona. Vila, que va iniciar-se en la professió d’historietista i il·lustradora als anys 70, és coneguda per les seves historietes per públic adult amb un alt grau de compromís social. De fet, Marika Vila forma part de la generació d’autores compromeses amb la conquesta de la democràcia i el moviment feminista i que van aportar una mirada avantguardista i feminista al còmic.
Cinc àmbits, cinc contextos
L’exposició s’estructura en cinc àmbits lligats al context i els canvis socials, i un sisè espai dedicat a les artistes digitals amb autores emergents, que encaren la diversitat des de les noves tecnologies, les xarxes socials, l’autoedició o l’autopublicació en línia.
El primer àmbit, anomenat, “De les dones del grup del Cu-Cut! a les ninotaires del Noucentisme”, es mostra el creixement del còmic dins la premsa periòdica, dirigit a un públic masculí ignorant els drets de les dones. D’aquest període són les autores Lola Anglada, Laura Albéniz i Ana Maria Smith.
El segon àmbit, ”La dictadura: de la submissió a una falsa llibertat tutelada”, està dedicat a la representació d’un cos femení domesticat dins l’ordre i el control imposats pel nou règim. Durant la Dictadura, es passa de la submissió a una falsa llibertat tutelada i la moda esdevé la tímida eina de canvi per a autores com Maria Pascual, Pili Blasco, Rosa Galceran, Carme Barberà, Purita Campos, Pepita Pardell.
A “El cos en conflicte: la transgressió feminista” es tracta com s’utilitza l’humor per a fer pedagogia en l’anomenat boom del còmic de finals del segle XX. Algunes autores d’aquesta època són Núria Pompeia, Montse Clavé, EIsa Plaza, Isa Feu i la curadora de la mostra, Marika Vila.
El quart àmbit, “O el gir de la mirada eròtica”, està dedicat al pluralisme que dona veu als cossos femenins amb una visió de la representació que capgira el discurs normatiu i tendeix cap a la mirada eròtica. D’aquest període s’exposen obres d’autores com Mariel Soria, Laura Pérez Vernetti, Marta Guerrero, Ana Miralles i Marika Vila.
Situat en el canvi de segle, en el cinquè àmbit – “El nou mil·lenni: l’empoderament dels cossos plurals”- es mostren els nous models influenciats per superdones de la novel·la gràfica i heroïnes del manga i la seva massificació a través del cinema i la televisió, així com la irrupció de l’expressió femenina que utilitza les noves tecnologies i les xarxes socials. Formen part d’aquesta generació d’autores Raquel Gu, Antonia Santolaya, Luci Gutiérrez, Olga Carmona, Lola Lorente i Ana Penyas.
Finalment, el sisè àmbit “Les veus del cos a la cultura digital” està protagonitzat per autores emergents que encaren la diversitat i la pluralitat fent ús de la tecnologia. En aquest darrer àmbit, es projecten en format videogràfic obres de les autores Bárbara Alca, Clara Tanit, Flavita Banana, Carla Berrocal, Marta Cartu, Rosa Codina, Cristina Durán, Genie Espinosa, Ana Galvañ, Luci Gutiérrez, Nadia Hafid, Maria Llovet, Andrea Lucio, Susanna Martin Segarra, Laura Pérez Granel, Miriampersand, Sonia Pulido, Raquel Riba Rossy, Ana Belén Rivero, Sara Soler i Sandra Uve. Autores que, en un discurs creat per dones que es construeixen com a subjectes en llibertat, posen la mirada en la pluralitat i com apunta Marika Vila “tanquen el discurs en forma de Continuarà”.
Una exposició que vetlla per l’accessibilitat
“Cossos que parlen” és una exposició inclusiva que incorpora l'experiència sensorial per millorar la percepció a través dels sentits i que posa els continguts a l'abast dels visitants amb dificultats d'accessibilitat. La Mirada Tàctil, de l’Oficina de Patrimoni Cultural de l’Àrea de Cultura de la Diputació de Barcelona, n’ha adaptat els continguts, en col·laboració amb de la Federació de Persones Sordes de Catalunya, FESOCA, i el Servei de bibliografia de l’Organització Nacional de Cecs Espanyols, ONCE, a Barcelona.
La comunitat amb ceguesa o dificultat visual, disposa de reproduccions en relleu d’algunes obres i la seva descripció, amb macrocaràcter i escriptura Braille. Per a la comunitat sorda signant i oralista, es presenten codis QR vinculats al canal de La Mirada Tàctil a la plataforma YouTube on es poden visionar tots els continguts de la mostra en llengua de signes i subtitulat.
L’exposició compta amb una ambientació sonora a partir d’una composició musical feta expressament per gaudir d’una visita més immersiva. El visitant disposa dels textos del full de sala traduïts del català al castellà, l’anglès i el francès, i un fulletó de l'exposició.
Activitats complementàries i itinerància
Durant la seva estada al Museu Palau Mercader de Cornellà, l’exposició programa quatre activitats:
- Diumenge 1 d’octubre, a les 12h. Contes per a adults: Relacions, liposuccions i altres embolics. El que pot passar quan dues amigues parlen d’altres amigues... A càrrec d’Assumpta Mercader i Núria Brucart.
- Diumenge 19 de novembre, a 11h. Taller familiar: Dibuixades i diverses. Taller d’introducció al còmic. A partir de 12 anys. A càrrec de Raquel Gu.
- Diumenge 3 de desembre, a les 12h. Visita dinamitzada a l’exposició. A càrrec de Marta Cartu. Fragment, serveis culturals, S.L.
- Diumenge 21 de gener de 2024, a les 12h: Presentació del catàleg de l’exposició i visita comentada a càrrec de Marika Vila.
“Cossos que parlen. Les representacions del cos en les autores de còmic. 1910-2022” es podrà visitar a Cornellà fins al 22 de gener de 2024. A continuació, farà itinerància per diversos museus de la Xarxa de Museus Locals, com el Museu de Mataró, Museu d’Art de Cerdanyola, Museu Abelló, de Mollet del Vallès; Muxart. Espai d’Art i Creació Contemporanis de Martorell; Museu de Sant Boi de Llobregat, i Museu Tèxtil de Terrassa.
Web: https://www.diba.cat/web/opc/-/cossos-que-parlen
Per a més informació i/o entrevistes:
Beatriu Sanchís, Gabinet de Premsa i Comunicació de la Diputació de Barcelona
Tf. 93 402 20 94. Ext. 33704 - 696 95 92 50
sanchismm@diba.cat