Què en sabem?
Columnes preromàniques (segle X)
Les columnes que presideixen l'accés a l'edifici de l'Ajuntament, veritables joies de l'art preromànic català, van ser trobades en una reforma de l'any 1928.
Les recerques arqueològiques posteriors van permetre localitzar altres restes romanes i medievals a la vora.
El Castell de Cornellà (segles XI-XVII)
El document més antic que fa referència al Castell de Cornellà és de l'any 1204, possiblement feia les funcions de torre de defensa, com moltes altres que flanquejaven el Llobregat.
Les masies de Cornellà
L'edifici característic del territori durant molt segles és el mas, com a centre d'explotació agrària. Aquesta és la raó per la qual a Cornellà gran part dels edificis protegits són masos dispersos per tot el municipi.
CAN MANSO (segles XVI-XVIII)
Masia situada a la carretera del Mig, molt a prop del creuament amb la carretera vella del Prat, zona d'Almeda i llindant amb el terme municipal de l'Hospitalet. Aquesta masia, datada en el segle XVI, és la de més relleu de Cornellà, donades les seves dimensions, majestuoses, i la seva configuració, amb un cos central de grans dimensions.
CAN SERRA (segles XVI-XVIII)
Antigament Can Famades. Masia que es troba a la carretera de l'Hospitalet, al final del terme municipal. Data dels anys 1763-69, segons les inscripcions que hi ha al seu interior. Actualment és coneguda com a Can Serra per la instal·lació d'aquesta família de ceramistes.
CAN VALLHONRAT (segles XVII-XX)
Situada a la plaça de Francesc Macià, davant l'Ajuntament i l'església. Destinada actualment a edifici administratiu de l'Ajuntament.
RECTORIA DE SANTA MARIA (segles XVII-XX)
Al passatge Mossèn Jaume Rafanell, darrera l'església de Santa Maria, trobem La Rectoria, que neix com a masia i ja se la coneix al segle XVI. L'edifici actual és fruit dels afegits i no té una tipologia definida.
CAN TRABAL (segles XVII-XVIII)
A la carretera d'Esplugues en direcció a Sant Boi, tot just davant d'un centre comercial. Aquesta masia, abans coneguda com Can Pato, apareix documentada al segle XIV, tot i que amb el nom de Mas Puig.
CAN MARAGALL (segles XVII-XVIII)
Masia situada entre la carretera d'Esplugues i el carrer del General Prim, en el centre del nucli urbà. El nom actual es deu al fet que la família del gran poeta Joan Maragall en va ser la propietària.
CAN TIREL (segles XVII-XVIII)
Situada al barri Fatjó, molt a prop de la via del ferrocarril. Actualment és la seu de la Societat Musical La Unió.
CAN RISSUENYO (segles XVII-XVIII)
Al carrer dels Pins o Pius XII, cantonada amb el carrer Lasarte. Els seus orígens són del segle XVIII.
Canal de la Infanta
El 21 de maig de 1819 es va inaugurar el Canal de la Infanta, una obra d’enginyeria cabdal per al desenvolupament del marge esquerre del riu Llobregat, entre Molins de Rei i la Zona Franca de Barcelona. El seu recorregut al terme de Cornellà era més o menys paral·lel a l'actual via de Renfe, tot i que actualment en queden només alguns vestigis, a l'avinguda de Can Corts i a l'entorn del Parc de Can Mercader.
Palau de Can Mercader (segle XIX)
Situat al parc del mateix nom, a la carretera de l'Hospitalet, davant del barri d'Almeda.
Després d'entroncar l'antiga família Mercader amb la dels comtes de Bell·lloch, Joaquim de Mercader i Bell·lloch va fer construir l'any 1865 aquest palau on hi havia l'antiga masia de Can Mercader.
Des del 1995, després de sis fases de restauració, és el museu públic de la ciutat. A més, a les seves sales se celebren els matrimonis civils.
Torre de la Miranda (segle XIX)
Situada a l'avinguda Salvador Allende, al barri de Sant Ildefons. D'estil neo-mudèjar i planta hexagonal, la va fer construir Arnau de Mercader a les acaballes del segle XIX.
Estació de RENFE (segle XIX)
Edifici construït arran de la inauguració, l'any 1855, de la línia de ferrocarril Barcelona-Molins de Rei, prolongada dos anys després fins a Martorell. És, per tant de les estacions de ferrocarril més antigues que es conserven a Catalunya i a Espanya.
Can Gaya (segle XIX)
Can Gaya (carrer Rubió i Ors, 65) és un edifici senyorial construït l'any 1860, originàriament propietat de la família Mas. Actualment és la seu de la Guàrdia Urbana de Cornellà.
El carrer Ametller (segle XX)
A Cornellà, el repertori modernista aconsegueix superar i dignificar la simplicitat constructiva. Un exemple característic són les senzilles cases, de planta i pis entre mitgeres, del carrer Ametller, edificades l'any 1900.
Can Masip
Situat al carrer Menéndez Pelayo, 10 (davant la plaça de Lluís Companys), l’interès d'aquest edifici rau sobretot en la seva significació històrica. Va ser la seu de la Unió Social i després del Centre Catalanista 'L'Avenç', entitat vinculada a la Unió Catalanista. Posteriorment va ser ocupat per l'empresa Mobles Masip.
Casa Camprubí (1927)
Als afores de la ciutat, a la carretera de Sant Joan Despí, podem contemplar l'edifici més emblemàtic del modernisme a Cornellà. La casa Camprubí, obra del conegut arquitecte Josep Maria Jujol, va ser construïda l'any 1927 per encàrrec de Cebrià Camprubi i Nadal.
Edificis noucentistes (1920)
A Cornellà en podem trobar alguns exemples interessants, com ara l'edifici número 12 del carrer Ametller, i els edificis d'habitatge unifamiliar tipus senyorial del carrer Verge de Montserrat, 22, i plaça dels Enamorats, 5.
Familiar Cinema Titan (1926)
Al carrer Rubió i Ors cantonada amb Verge de Montserrat trobem l'edifici, actualment convertit en biblioteca pública, que va ser construït el 1926 segons el projecte de l'arquitecte municipal Marín Espinosa.
La fàbrica Fontanals i Suris (1897-1913)
És al davant de la parada del TRAM Fontsanta-Fatjó. La fàbrica Fontanals i Suris, una de les més importants del sector tèxtil local, va ser construïda l'any 1897. Actualment, i després d'una important reforma finalitzada l'any 2007, acull el Citilab Cornellà.
Central de Bombeig d'Aigües de Barcelona (1903-1907)
Aquestes instal•lacions, de l'any 1907 i situades als Quatre Camins, són obra de l'arquitecte Josep Amargós. Actualment, i després d'una important reforma, és la seu del Museu Agbar de les Aigües.
La fàbrica Bagaria (1850-1920)
Situada a la carretera d'Esplugues, aquesta fàbrica tèxtil fou construïda per l'arquitecte Modest Feu i Estrada l'any 1920.
La fàbrica i la colònia Rosés (1850-1920)
Situada al sector Millars, al final del passatge Rius i Taulet, entre l'Avinguda dels Alps i l'Institut Esteve Terradas. El conjunt residencial va ser promogut per la societat tèxtil Rosés el 1851. Són un exemple únic a Cornellà de les colònies obreres del segle XIX.
Església de Santa Maria (1940)
L'antiga església de Cornellà va ser destruïda en part durant la Guerra Civil i acabada de dinamitar el 1939 per construir-hi la nova.
Al 1940 es col•locava la primera pedra de la nova església, que fou beneïda el maig de 1948, tot i que el campanar no va ser enllestit fins el 1953.
Homenatge a Miró (1993)
Obra de l'escultor Ricard Vaccaro, va ser premi de l'ACAC aquell mateix any. Situada al barri d'Almeda, s’ha convertit en un dels signes identificatius de Cornellà. Segons ha explicat el seu autor, l'escultura recorda un far per tal com Joan Miró va ser una guia per a l'art del segle XX.
Parc Esportiu Llobregat (2006)
El prestigiós arquitecte portuguès Álvaro Siza és el creador d'aquest singular edifici amb més de 40.000 metres quadrats de superfície. Amb la posada en marxa del Parc Esportiu Llobregat, el 9 de gener de 2006, es va fer realitat una important aposta de l'Ajuntament de Cornellà per dotar a la ciutat d'un gran complex esportiu, multidisciplinar i de caràcter públic.
Galeria d'Imatges
