Prevenció de lesions en la represa de les competicions
Durant la temporada ens hem trobat diferents situacions d'aturar els entrenaments en les diferents instal·lacions a causa de les restriccions imposades o bé per estar en contacte amb probables i/o positius de COVID. Si l'aturada arribava per estar en contacte amb un cas positiu per COVID, eren mínim 10 dies aïllat sense poder entrenar; si l’aturada era perquè el positiu eres tu mateix, s’ha d’estar dues setmanes; i si tancaven instal·lacions, no tenies una data exacta de tornada. La clau en tot moment, sempre que la salut i condicions ho permetés, és no parar. S’ha de seguir treballant a casa simulant, en la mesura del possible, que estàs a la pista. Cal dissenyar plans que permetin mantenir les demandes de la competició.
Un cop les restriccions es van reduir i ens van deixar tornar a les pistes, el retorn ha de ser progressiu. És aquí la importància d’intentar no parar de fer exercici físic a casa per continuar estimulant al cos. Aquesta manca d’exercici físic provoca un gran desentrenament i pot causar lesions als principis. Per això considero que la tornada hauria de ser amb entrenaments sense oposició i oposició reduïda, i poc a poc haver anat progressant fins a un nivell de complexitat i oposició de joc real. Aquesta idea es recolza amb fer servir el sentit comú: si portes dies sense fer una sèrie determinada de gestos, no pots esperar a estar en les mateixes condicions en les que et trobaves abans d'aturar. Sobretot i molt important, perquè el risc de lesió augmenta exponencialment.
Aquesta setmana es reprenen les competicions per als/les majors de 16 anys. S’ha de ressaltar la importància de no patir obsessió per guanyar o perdre en la vessant competitiva, ja que després de tant de temps sense competir cobra més importància el no lesionar-se i el tornar a gaudir de l'esport. Per això considero que és vital establir una bona gestió de la setmana, organitzant els continguts tècnico-tàctics i físics per arribar a en les millors condicions possibles. D'aquesta manera aconseguirem arribar a un estat òptim al partit i podrem optimitzar el rendiment i reduir el risc de lesió.
Influir en els nostres jugadors/es és essencial en el procés de formació de l’esportista, mitjançant l’ensenyament d’hàbits saludables de son, alimentació, hidratació... Aquests aspectes cobren molta més força a hores d'ara, ja que les estructures físiques possiblement no estaran en el seu millor moment. A més, realitzar una activació correcta i eficient abans de l'inici dels partits i/o entrenaments, ens permetrà no posar en risc als veritables protagonistes, els jugadors/es. Durant el partit és important modular els minuts i buscar que tots/es participin i tornin a sentir-se jugadors/es.
No hi ha una manera de saber quants minuts ha de jugar cada integrant de l'equip, però és important saber identificar quan un jugador/a està arribant al seu màxim per poder canviar-lo i d’aquesta manera no pugui acabar d'arribar a l'extenuació. Això serà determinant si volem protegir-los d'una possible lesió.
Per exemple, un equip que té tres dies de sessió d'entrenament i partit dissabte, una bona planificació setmanal seria: un primer dia realitzar una sessió de volum però amb intensitat regulada (6-7 de percepció d'esforç sobre 10), un segon dia d'intensitat per sobre del volum, seria l'entrenament més "dur" de la setmana (8-9 de percepció sobre 10) i el tercer dia i previ a partit hauria de ser un entrenament més curt de joc intens però amb pauses correctes sense arribar a la fatiga (5-6 de percepció sobre 10). En totes les sessions seria molt adequat introduir una bona activació (20-30 ') on preparéssim al jugador/a per a les demandes de l'entrenament.
La realització d’un adequat protocol d'activació és clau pel desenvolupament de les sessions. En aquesta activació hauria d'haver una fase d'implicació metabòlica general (exercicis de carrera, jocs ...), una fase d'implicació articular (estiraments dinàmics, rotacions, mobilitat...), una fase d'implicació de les capacitats físiques i condicionals (força) i una fase d'implicació kinestèsica vestibular (accions esportives coordinatives, elements bàsics d'aprenentatge...).
Queda clar que el retorn a la competició serà complex, sobretot físicament. No queda una altra que mesurar esforços, saber què és el correcte, no anteposar el guanyar per sobre de tot i saber gaudir del joc.
Article escrit per:
Aitor Piedra (Nº Col·legiat 59330). Graduat en Ciències de l’activitat física i l’esport (INEFC Barcelona) i Màster en Rendiment Esportiu: Tecnificació i Alt Nivell (RETAN). Cornellà de Llobregat.