A l'amic Esteve
Des de fa uns mesos aquest bloc ha estat inactiu, eleccions, període estival... Avui recupero aquest espai de reflexió i relació, i necessito començar recordant i expressant que representa per a mi la pèrdua de l’amic Esteve Aguado.
A finals de maig, sense avisar, ens va deixar de forma sobtada. Aquell dia, com cada dia, molta gent l’havia vist passejar amb el seu gos, després d’atendre els seus compromisos com a fill i com a gendre, amb el somriure de les bones paraules, res feia pensar que hores més tard iniciaria un nou viatge.
La notícia em va caure com un gerro d’aigua freda. No m'ho podia creure, ni tampoc el meu entorn, que vam compartir la informació que mai haguéssim volgut sentir.
Les xarxes socials i els contactes personals van fer que en molt poques hores l'impacte del comiat fos conegut per la gent que l'estimava i continuarà estimant la seva petjada a les nostres ànimes.
La cerimònia del seu comiat va ser una mostra molt palpable de l'admiració que havia anat sembrant durant la seva vida, en diferents àmbits socials, culturals, comunitaris, dels Castellers, les entitats culturals, dels companys d’esmorzars i excursions per diferents indrets del nostre territori. De la gent del mercat Centre, del Centre Alois, del barri, de la ciutat respectuosa.
Has estat una persona entranyable, sempre tenies un somriure, sempre feies pinya, buscaves el consens, t’agradava conciliar, sense renunciar. Sabies escoltar i també transmetre amb les paraules adequades les teves reflexions, els teus neguits, o com orientar l’esperança. Sempre estaves disposat a ajudar i posar-te en la pell dels altres. Ets i seràs un referent per a moltíssima gent.
No feia gaire, ens havíem trobat, com en tantes altres ocasions, per parlar de la família, de cuina, de les preocupacions, dels antics i nous projectes, de com veies la ciutat, del que pensaves que calia posar-hi més atenció.
Ara aquest mes, ens haguéssim autoconvocat, com sempre, com l’actual situació està per sucar-hi pa, hauríem entrat en matèria ràpidament sense protocols, i ens hauríem acomiadat, desitjant-te una bona i esplèndida collita de bolets.
La teva absència física es nota, malauradament se suma a algunes més, que en aquests darrers anys ens han deixat. Enyoraré la teva senzillesa, la subtilitat de la teva tossudesa, i el respecte i l’admiració mútua que ens teníem, estimat amic Esteve, gràcies, per haver-me permès compartir una part del teu camí.