Continua el canvi de tendència del moviment migratori

Aquest cap de setmana he estat analitzant l’estudi de població del darrer trimestre de l’any passat, i d’ell he tret entre d’altres unes petites conclusions, com la seva estabilitat en números absoluts (88.500 habitants) des de l’any 2008, el manteniment de la tendència iniciada ara fa un any i mig de disminució constant de la població estrangera, que ha fet que en els darrers dos anys, la taxa hagi baixat en 1,1%; i és clar, l’augment constant de la població autòctona, en un percentatge similar.
En el barri que el descens de població estrangera és més significatiu és Sant Ildefons, en un 12% menys, equivalent a unes 1048 persones; i els barris en què s’ha incrementat més la població autòctona són els de Fontsanta i Pedró, en un 8,6% i 9,2% respectivament, és a dir 992 persones.
Un altre fet destacable que he constatat és el descens de la població provinent d’Amèrica del Sud, que ha baixat més de 6 punts percentuals, unes 390 persones.
La crisis econòmica és un factor clau en aquests descens de població provinent d’altres continents, perquè a l’igual que el seu creixement en els anteriors anys havia estat per les oportunitats laborals que s’oferien, al reduir-se aquestes, algunes persones d’aquests col•lectius han decidit tornar als seus orígens o buscar altres indrets per poder treballar i viure.
La situació econòmica ha tingut també incidència en la taxa de natalitat d’aquest any, mantenint la tendència de disminució com en els darrers tres anys, situant-la en percentatges similars als que hi havia abans del creixement econòmic de principis de segle.
Està demostrat que fonamentalment els grans moviments migratoris estan relacionats amb les expectatives del mercat de treball i en conseqüència, la població pot variar en un sentit o altre. Per aquesta raó el fet de “l’estabilitat de la població total” a Cornellà (en aquests darrers anys) no pot ser fruit de la casualitat, ve sobrevingut per un conjunt de factors com la seva ubicació geogràfica, la construcció de vivendes tant d'iniciativa privada com de promoció pública, o la instal•lació de nous centres d’activitat econòmica (que han reduït els efectes de l’augment de la taxa de desocupació).
Fa temps que vaig dient que estem en uns moments d’incertesa, però no per això ens hem de quedar amb “els braços creuats”. Veient les dades de població i sent conscients de les nostres limitacions, estic convençut que el full de ruta que vam dissenyar és l’adequat, ple de dificultats, però amb les idees clares de com podem anar afrontat els problemes i seguir caminant.