Convivència i pluralitat
Per molts, avui és la tornada a la feina després d’unes setmanes de vacances i desconnexió, i desitjo sobretot, que hagueu aprofitat per descansar i recarregar piles pel nou curs que es presenta intens, ja el passat mes d’agost ens ha deixat alguns apunts de com pot anar aquesta tardor en relació al respecte a la pluralitat i la defensa de la convivència.
Sóc conscient que els propers mesos seran de commemoracions i recordatoris però en temo que en cap cas comportarà reflexions en veu alta i franca sobre encerts i errors, molt necessàries en aquests moments. El tancament emocional, la poca obertura de mires per crear espais de diàleg evitant que les paraules representin només armes per ferir, el focalitzar-se en les idees d’un mateix sense intentar comprendre i respectar, que no vol dir compartir, les idees dels altres per trobar un espai mínim d’entesa, a partir del qual començar a treballar, ens dirigeix inevitablement a ampliar la fractura emocional i agreujar la convivència social.
És en aquest sentit, que defensar la convivència social com a resultat pacífic de l’exercici de la pluralitat ideològica, econòmica, cultural i social serà, malauradament, un objectiu que s’incorporarà a l’agenda de la ciutat. Sincerament desitjo que no sigui així, però els extrems que es retroalimenten de la tensió, en cap cas formulen propostes per sortir-nos del conflicte, sinó més bé profunditzen en conceptes de confrontació que de distensió. No obstant continuo confiant en la saviesa del temps com gran escultor del diàleg i la intel•ligència de la calma que es necessita per construir el futur sense ruptures.
I parlant de convivència, també vull referir-me al fet succeït aquest estiu, quan un home es va presentar armat a la comissaria dels mossos, amb un desenllaç fatal. Considero que es tracta d’un fet aïllat a la ciutat, que no ha de causar alarma social. Cornellà sempre s’ha caracteritzat per ser una ciutat solidària, acollidora de persones de totes parts dels món, on tothom, des dels ciutadans anònims a les entitats i organitzacions del municipi, hem treballat per la convivència d’aquest realitat humana, i és en aquesta línia en la que hem de continuar treballant. Per una ciutat social i integradora, on tots els ciutadans i ciutadanes tenen cabuda, independentment de les seves creences, idees i procedència.
Sóc conscient que els propers mesos seran de commemoracions i recordatoris però en temo que en cap cas comportarà reflexions en veu alta i franca sobre encerts i errors, molt necessàries en aquests moments. El tancament emocional, la poca obertura de mires per crear espais de diàleg evitant que les paraules representin només armes per ferir, el focalitzar-se en les idees d’un mateix sense intentar comprendre i respectar, que no vol dir compartir, les idees dels altres per trobar un espai mínim d’entesa, a partir del qual començar a treballar, ens dirigeix inevitablement a ampliar la fractura emocional i agreujar la convivència social.
És en aquest sentit, que defensar la convivència social com a resultat pacífic de l’exercici de la pluralitat ideològica, econòmica, cultural i social serà, malauradament, un objectiu que s’incorporarà a l’agenda de la ciutat. Sincerament desitjo que no sigui així, però els extrems que es retroalimenten de la tensió, en cap cas formulen propostes per sortir-nos del conflicte, sinó més bé profunditzen en conceptes de confrontació que de distensió. No obstant continuo confiant en la saviesa del temps com gran escultor del diàleg i la intel•ligència de la calma que es necessita per construir el futur sense ruptures.
I parlant de convivència, també vull referir-me al fet succeït aquest estiu, quan un home es va presentar armat a la comissaria dels mossos, amb un desenllaç fatal. Considero que es tracta d’un fet aïllat a la ciutat, que no ha de causar alarma social. Cornellà sempre s’ha caracteritzat per ser una ciutat solidària, acollidora de persones de totes parts dels món, on tothom, des dels ciutadans anònims a les entitats i organitzacions del municipi, hem treballat per la convivència d’aquest realitat humana, i és en aquesta línia en la que hem de continuar treballant. Per una ciutat social i integradora, on tots els ciutadans i ciutadanes tenen cabuda, independentment de les seves creences, idees i procedència.