Els nostres reptes, els nostres números

Durant els propers dies haurem d’abordar la aprovació de la proposta de pressupostos i ordenances fiscals per al proper any. El debat sobre aquests dos temes acostumen a ser sempre els més intensos que hi ha, i molt més ho serà aquest any davant la situació de crisi que patim i la repercussió de les informacions i opinions que es generen.
Òbviament els recursos econòmics disponibles l’any vinent seran inferiors als que hem tingut en els anteriors i això fa que cal prendre mesures i adoptar decisions per equilibrar els comptes sense renunciar a aquelles prioritats i compromisos que la ciutat necessita per avui, i per preparar-la pel futur.
La situació s’ha d’afrontar de cara, amb l’optimisme que ens dóna l’experiència del passat que ens ha de servir per pensar en el present i en el futur. Hem viscut moments molt més delicats, amb menys recursos i moltes més coses per atendre que ara i ho vàrem fer.
Els períodes de crisi són també moments d’oportunitats i de reflexions individuals i col·lectives. Per poder sortir-se'n de la millora manera possible cal prendre decisions assossegades amb esforços, sacrificis i compromís; anar creant un clima de confiança que han de liderar les persones amb responsabilitat en les administracions, en els partits polítics, en els sectors econòmics, empresarials, sindicals, socials, culturals.....
No és hora de lamentacions, és hora de pensar, de debatre, de fer les coses adequades als moments que vivim, però sobre tot actuar sense complexos, explicar millor el que es fa i fer front a la demagògia. No ens donaran duros a quatre pessetes.
Tothom a casa seva fa el seu pressupost, i més en temps difícils, per quadrar els ingressos i les despeses, prioritzar, reduir allò del que pot prescindir, preveure els costos afegits que haurà d’atendre i planificar la forma de poder seguir endavant.
Els ajuntaments fan el mateix. Els ingressos vénen dels impostos, de les taxes, uns directes que recapta el propi municipi, i altres derivats de l’Estat, Diputació o Generalitat, mitjançant convenis de col·laboració, subvencions; que també a la seva vegada es nodreixen pels impostos que paga la ciutadania.
Els impostos són per concepte els instruments que es disposa per poder seguir prestant serveis que s’han creat per ser utilitzats per la població en general, uns per a determinats col·lectius, altres universals, i també per assegurar prestacions com les ajudes socials en general per a persones i famílies.
No es pot demanar per un costat que augmentin les prestacions socials, que hi hagi més efectius per garantir la seguretat ciutadana, més recursos per a les escoles bressol, més equipaments, que es mantingui l’activitat i la inversió a la ciutat; i per l’altra dir que es baixin els impostos , perquè això comporta més endeutament, que caldrà veure si es podria assumir i que en qualsevol cas és un deute que després tots haurem de pagar.
El món local necessita disposar d’un nou model de finançament que garanteixi el seu futur; però cal ser realista, no és gens fàcil i menys en aquest temps poder-ho aconseguir a curt termini. El partit d’ara l'hem que jugar amb els recursos i disponibilitats actuals.