Emocions, complicitats i talent als Premis Ciutat de Cornellà

El divendres van celebrar la gala de lliurament dels Premis Ciutat de Cornellà. La dotzena edició d'aquesta festa, que per format s'hauria d'haver-hi celebrat l'any passat, però la pandèmia de la Covid19 tenia altres plans.
Per a mi aquests esdeveniments són molt emotius, i aquest any especialment. Només entrar a la sala vaig recordar el darrer, el 23 de febrer de 2019, i el cap em va traslladar a moments que ara semblen molt llunyans en el temps i a situacions de complicitats, d'abraçades, de plans de futur, de petons...

I tot això, es va frenar en sec el 14 de març d'un any després, trencant plans, posant en perill el nostre sistema sanitari i les prioritats com a poders públics, i la nostra vida va fer un gir de 180 graus. Gràcies a l'empenta i capacitat dels professionals de la salut, dels treballadors dels serveis essencials de la ciutat, de voluntaris i de diferents col·lectius i entitats que van treballar per tenir cura de la nostra salut, de la nostra seguretat i el nostre benestar, vam poder tirar endavant i sortir de mica en mica d'un malson que encara ens obliga a mantenir la guàrdia.
I precisament aquest col·lectiu ha estat un dels guardonats amb un Premi d'Honor Ciutat de Cornellà. Sota una ovació tancada, com quan sortíem fa mesos a aplaudir als balcons, els hi vam fer un reconeixement públic i emotiu des de l'Auditori i en representació de tota la societat cornellanenca. No podia ser d'una altra manera, i hem de ser molt conscients de tot el que hem viscut, aprendre per poder mirar endavant i al futur, per enfortir-nos, per enfortir Cornellà.

Vaig gaudir de l'empenta de tots els que van pujar a l'escenari. De la força i la il·lusió de la jove Núria González, que demostra que l'esperança és la nostra bandera. Vaig constatar que els valors de la ciutat es construeixen des del diàleg, la complicitat i el compromís, com és el cas de la Botiga Solidària; o de l'entusiasme i l'amor a la música de l'Emilio Gómez i la seva voluntat de fer-ne difusió; de les estructures i arrels familiars que es generen amb l'educació com passa a l'escola Anselm Clavé, que celebra el seu centenari. Vam veure també el sacrifici diari d'aixecar la persiana del Forn Massana o del Club Delfos, sempre amb ganes de millorar i créixer. Perquè Cornellà és una ciutat amb un talent humà cada cop més visible, com les germanes Carol i Marina Rodríguez i Eva Murgui, creadores de 'Chavalas', que vam mostrar el seu orgull de ser de Cornellà, i que van fer al·lusió als seus pares, com a models d'esforç i de sacrifici. Valors com la humilitat, la humanitat, la generositat i l'aptitud de persones com el Laureà Palmer, amb energia, optimisme i gran passió per la cultura i per la seva ciutat. Va ser una gran nit, amb actuacions també de joves de la ciutat amb capacitat creativa i que comencen a despuntar.

M'apassiona veure tot el que som i les sòlides bases que hem construït, amb persones modestes i treballadores, amb mans lliures i els cors plens d'emocions. I amb tot això podrem continuar mirant al futur. Aquest és el nostre patrimoni i la nostra garantia: persones emprenedores, amb mirades comunitàries, compromeses i amb talent. Persones que estimen la seva ciutat, que treballen per defensar la dignitat.
Nit d'emocions, de trobades, de mirades còmplices, de noves abraçades, de sentiments a flor de pell. Nit màgica a Cornellà en la que vam veure que podem continuar trobant elements i oportunitats per encoratjar-nos, per avançar amb honestedat i amb els nostres recursos i talents. Aquest és el nostre ADN, aquest és l'esperit d'una ciutat que lluita pel que vol.
En aquest enllaç podreu veure tots els guardonats en els Premis.