En defensa de l’Educació, i en defensa d’una educació justa

El Consell Escolar Municipal ha presentat una proposta, que el ple municipal de dijous passat va recolzar a través d’una moció, per plantejar un rebuig frontal a la LOMCE, la nova llei d’educació, o Llei Wert, com la coneixem popularment. La llarga llista de temes que qüestionen la llibertat educativa, les competències, i els drets d’alumnes i famílies l’han fet impopular des del començament, i la manca de diàleg per a solucionar les seves mancances ha estat realment preocupant.
Una de les coses que més sorprenen de la llei és que vulgui buidar de raó de ser, de poder de decisió, els Consells Escolars. I ho fan per prejudicis ideològics, no es tracta només de respectar que els Consells funcionen bé, sinó que és un espai que permet pactar, que avança a través del diàleg. Quin suport esperen obtenir dels mares i pares de tot el país, si una de les coses que proposa la llei és treure’ls tota capacitat de decisió en la gestió de la seva escola?
Per a mi el més greu, precisament, és que aquesta llei no ajuda a construir. S’ha plantejat sense consens, i sembla que aquesta és la seva voluntat. Conté mesures que justament semblen dissenyades per generar més radicalitat, més enfrontament, i aquest no és un bon camí.
Un petit exemple, al marge de les raons de cada part, que puc arribar a comprendre, el que trobo literalment un insult ideològic és que es determini que cal donar diners a una família per anar a una escola privada a aprendre en castellà, i que no se’n puguin trobar per garantir les beques menjadors a les famílies que ho necessiten. No tinc manera d’entendre quines són les prioritats d’uns i altres.