En homenatge a Frederic Prieto i Caballé
És avui un dia de profunda tristesa. Ens ha deixat Frederic Prieto, el primer alcalde que va tenir Cornellà amb la restauració de la democràcia, l’any 1979. I no només això, va ser moltes coses més: la seva trajectòria, tant en l’àmbit polític i institucional, com en l’àmbit veïnal i associatiu, és llarguíssima. També és molt profunda l’empremta que deixa com a persona: el seu caràcter dialogant, les seves idees sempre ben enfilades i argumentades, i que arrelaven en la creença que les polítiques d’esquerra són necessàries per progressar com a societat.
Del Frederic, el primer que vull dir és que va triar ser de Cornellà. Va triar ser de Sant Ildefons, quan acabava el franquisme, quan més mancances hi havia al barri, quan l’efervescència política i social de la nostra ciutat era màxima. Va passar per les entitats del barri, per l’associació de veïns, i va acabar sent alcalde de Cornellà durant els sis primers anys del període democràtic, encara que la seva vinculació directa a la política local, tant a l’Ajuntament com a la Diputació, es va perllongar durant dues dècades.
Més tard, va tornar a la institució, per ser el primer Síndic de Greuges de Cornellà. Va ser qui va dotar aquesta figura de contingut i la tasca d’uns criteris i objectius adequats. Era la persona ideal per posar-se a escoltar la ciutadania i defensar la seva veu.
Personalment, és un dia trist per a mi, com també ho és per a la seva família i amics, per a moltíssimes persones que l’han tractat i conegut. Però també és un dia trist per a Cornellà, en el seu cas, el llegat que deixa és inqüestionablement històric, decisiu per construir aquesta ciutat. Et trobarem a faltar.