En record de Juan Ruiz

Dimecres, a dos quarts de vuit, hi haurà l’acte de presentació de la plaça que portarà el nom del veí de Cornellà, Juan Ruiz. Serà el darrer nomenament aquest any d’un espai públic amb el nom de persones que, per la seva personalitat, valors i capacitat de treball comunitari han contribuït a mantenir viva la cohesió social i que, des de diferents àmbits, han lluitat pels valors democràtics i la llibertat, deixant-nos una empremta que no volem que s’oblidi. Ara fa un any, el ple va aprovar posar el nom a places i espais, que ja tenen el seu racó de record, a persones de la ciutat com ara el Juan Ruiz, la Mari Carmen Brito o l’Antònia Santamaria, i també a d’altres com l’escriptora Almudena Grandes o la política Carme Chacón.

Com deia, dimecres serà el torn del Juan Ruiz, una persona íntegra, del barri d’Almeda, que ens va deixar fa uns anys i que va contribuir, durant moltes dècades, a mantenir viva la cohesió social, a reivindicar i lluitar pels drets del veïnat, i que ens va acompanyar en molts projectes per aconseguir-ho. En vida se li van fer reconeixements i distincions, com ara el premi d’Honor ‘Ciutat de Cornellà’.

Va ser motor i impulsor del molts projectes i va crear una sòlida xarxa ciutadana, posant sempre passió i implicació en tot el que feia en l’àmbit comunitari. Era un home amb fortes conviccions, que compaginava ciutat i muntanya. Sempre estava quan se’l necessitava, i era el primer a reivindicar millores per a la ciutat i molt especialment per al seu barri, Almeda.

Ja fa uns sis anys que ens va deixar, però la seva empremta continua present al seu barri, i a l'Escola de Muntanya, a Can Mercader. Recordo moltes trobades amb ell, molts debats profunds sobre qüestions socials i projectes. Era una persona que no només presentava idees i projectes, sinó que demanava suport i els convertia en realitat.

Durant la seva etapa com a president de l’associació de veïns, vam viure moments complicats, com el problema de l'aluminosi que es va detectar en aquells pisos construïts en els anys seixanta al barri per l’antic Instituto Nacional de la Vivienda. Vam lluitar plegats, des d’una visió de diàleg i compromís, per reclamar respostes a les administracions.

Va fundar l’Escola de Muntanya i Esports de Natura, un altre dels seus somnis que es van convertir en realitat. Va donar-li ànima, i va impulsar projectes, entre ells obrir portes a joves exclosos del sistema d’educació reglat, per oferir una nova forma d’atreure’ls i integrar-los, amb un conveni amb la Fundació “El Llindar” per treballar per la seva inclusió.

Hi ha moltes formes de definir-lo, però em quedo amb una, que un amic dels dos em va compartir: “Del que passa al barri Almeda, hi ha només una persona que t’ho pot dir: Juan Ruiz”.

El seu llegat és ampli, i per això a aquestes persones referents, que amb el seu sacrifici, esforç i dedicació han escrit grans pàgines a la història de la nostra ciutat, han de tenir un espai perquè el seu pas entre nosaltres no s’oblidi.

L’espai escollit, en aquest cas, crec que li hauria agradat. És una plaça de recent construcció en una antiga zona industrial que convivia amb la residencial, però molt emblemàtica, perquè està a la confluència de tres vies, la del carrer de Dolors Almeda, que dona nom al barri, el carrer de Marià Fortuny (on es van fer un important assentament d’habitatges) i el carrer de Sant Ferran, que és una artèria que condueix al sector industrial.

Li vaig dir en vida, i també després, quan parlava d’ell un cop va passar el desgraciat accident en què ens va deixar: “ets i seràs una persona que formes part de la història d’aquesta ciutat i d’aquest barri”.  Cornellà no oblida, i té memòria.