En record de Miquel Martí
Al vespre del passat dimarts ens va deixar en Miquel Martí i Soler, conegut pels seus alumnes de l’Institut com el “Pare Martí”. Una persona que va aterrar a Cornellà, de la mà d’en Joan N. Garcia-Nieto, a finals dels anys seixanta, per iniciar l’arriscada aventura d’introduir un nou model en l’educació, trencador i inspirat en una escola italiana, i que consistia principalment en l’observació i en l’experimentació. En la no discriminació de les aules per sexe, impulsant colònies de convivències, i entenent l’escola com a un centre de col·laboració, implicació i cohesió.
Lamentablement, no va poder continuar la seva obra durant molt de temps, perquè el cap d'estudis, el censor educatiu del Centre, va provocar que el Bisbat forcés el seu trasllat a Mèxic (per molts d’aquells joves aquest fet va ser considerat com un exili); però l'obra que va iniciar, en dificultats i temps, va continuar, i avui aquella iniciativa pilot es va consagrar en la formació de les generacions que van venir després.
No vaig coincidir amb ell fins a pràcticament el seu retorn de Mèxic, però havia sentit a parlar de la seva persona i de tot allò que havia fet per la comunitat educativa i social. Corria l’any 1987, i ell va ser designat president de la Creu Roja a Cornellà, i jo havia començat com a regidor a l’Ajuntament. Va estar pocs anys al capdavant d’aquesta institució, però el poc temps que va estar-hi va assolir importants reptes i va generar un canvi cultural dins de l'organització. Va deixar el càrrec de la Creu Roja, per participar en les eleccions municipals de l’any 1991 en les que va sortir elegit com a regidor, funció en què també va propiciar una forma diferent de fer i plantejar els temes que li preocupaven, temps en els quals també vaig compartir coneixements i experiència, No va esgotar la legislatura, per incompatibilitat de la seva tasca docent en un centre educatiu associat de la Unesco. També, durant uns anys, var ser delegat d’aquest organisme internacional a Catalunya.
Residia a Cornellà i era un home senzill, molt culte, molt respectuós. Amb una forma especial d’enfocar els debats. Intel·ligent per assolir els seus objectius, polifacètic, amant del teatre i de la literatura. Va escriure alguns llibres i ha donat diverses conferències a diferents països del món.
En Miquel ha deixat una gran empremta a la nostra ciutat, sense fer gaire soroll, amb una iniciativa arriscada i innovadora en matèria educativa, però també va aprofundir en altres camps, com la cooperació pel desenvolupament dels pobles oblidats. Ha estat tot un referent a Cornellà i també en altres espais. Persones com el Miquel són irrepetibles, però la llavor que ens ha deixat encara estarà present en moltes de les persones que configuren la nostra societat, i la seva presència continuarà estant entre nosaltres. Bon viatge, amic Miquel.