Habitatge públic, un desafiament en clau local

L'habitatge ha estat històricament una peça central en les polítiques públiques, però en els últims anys la seva rellevància ha augmentat de manera notable. El dèficit residencial i les tensions en el mercat immobiliari han generat preocupació generalitzada en la població i, principalment, en joves i col·lectius vulnerables. Per això, és imprescindible prendre mesures a nivell legislatiu i tècnic per part de les administracions competents. Garantir l'accés a un habitatge digne no sols respon a la protecció d'un dret fonamental, sinó que també incideix en aspectes com la inclusió social, la sostenibilitat urbana i la reducció de desigualtats.
A Catalunya, en els últims 20 anys, i més concretament, en els últims 10 anys, la inacció dels diferents Governs de la Generalitat de Catalunya, com a administració amb competències en la matèria, ha deixat un buit que des d'altres administracions hem intentat suplir. Ajuntaments i organismes com l'Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB) ha impulsat iniciatives amb els seus propis recursos per a intentar mitigar aquest dèficit, principalment el d'habitatge protegit.
En aquest context, a Cornellà l'habitatge ha estat i és un dels pilars bàsics de la política municipal des de fa més de 30 anys, quan vam crear una empresa municipal per a promoure-la, principalment protegida i de qualitat. Hem construït un gran parc d’habitatges, a Sant Ildefons, Fontsanta-Fatjó, Almeda, Centre i Pedrò, dels quals més del 70% son públics protegits. I continuem, amb el compromís de continuar amb la construcció de més de 400 habitatges per mandat.

Davant la falta de resposta autonòmica, l'Ajuntament ha tancat acords amb  L’AMB a través de l’IMPSOL i promogut convenis amb empreses privades i fundacions que treballen l'habitatge des del punt de vista de la inclusió social. A més, la creació d'una Oficina Municipal d'Habitatge ens va permetre treballar també en la creació d'una borsa de lloguer social, per promoure accions en el mercat de lloguer. I per últim, estem desenvolupant un pla molt ambiciós de rehabilitació extensiva d'habitatges antics i no pararem per combatre l'ocupació il·legal.

De cara al període 2020-2030, l'anàlisi urbanística vigent ens permet contemplar la possibilitat de destinar fins a un 61% del sostre disponible a la ciutat a habitatge protegit. Per això, tal com es contempla en el Pla Local d'Habitatge, la previsió és crear més de 3.000 habitatges en els pròxims cinc anys. Un repte dissenyat amb una mirada sostenible, alineada amb el creixement territorial de la ciutat i els principis de sostenibilitat ambiental i social i d'equitat.

L'accés a un habitatge digne té un efecte multiplicador en termes socials i econòmics. Un habitatge digne no sols millora les condicions de vida, sinó que també promou l'estabilitat social i fomenta la cohesió i la igualtat.
Estem en una etapa crucial, i els compromisos adquirits recentment per les administracions central i autonòmica en aquesta matèria ja semblen albirar un projecte sòlid, que es traduirà a Catalunya en la construcció de 50.00 habitatges fins a 2030 i una inversió de 4.400 milions, tal com va anunciar recentment Salvador Illa. És hora de transformar els projectes en realitats, és hora de posar fil a l’agulla.