Ignasi Riera, per capgirar-ho tot
Divendres passat em va arribar la notícia de la mort d’Ignasi Riera a Madrid, on vivia des de feia més de vint anys. Una gran pèrdua, una que se suma a d’altres que hem lamentat en els darrers temps de persones molt significatives per a la història de la nostra ciutat.
El “Nani” va arribar a Cornellà de la mà de Joan N. García-Nieto, deixant enrere el seminari i disposat a emprendre una missió diferent, la missió que calia en aquell període convuls dels darrers anys de Franco. D’alguna manera Cornellà era el caldo de cultiu de la revolta: també va fer aquest camí Frederic Prieto, mort tot just fa uns mesos, i d’altres persones compromeses amb la lluita antifranquista, compromeses amb l’objectiu de capgirar el món.
Riera hi va aportar un bagatge intel·lectual amplíssim i indiscutible, i també un tarannà essencialment dialogant, que s’encuriosia fàcilment per tot, per la tradició i per la novetat. Va fer de Cornellà casa seva durant més de trenta anys, primer en aquells anys de lluita, després des de l’Ajuntament, des de dins i des de fora, posant per davant de tot una inesgotable ironia i essent crític també quan ho veia necessari.
Definir-lo com a escriptor i polític es queda curt. Teòleg, pensador, periodista, biògraf... Amant de la cultura popular, de la gastronomia, de la gent. Amb una formació i una capacitat creativa envejables, que va portar a la seva faceta de polític, ocupant diverses responsabilitats – Ensenyament primer, i després al Patronat de Cultura, Esports i Joventut – com a regidor del PSUC en els primers anys del període democràtic, i més tard en una segona etapa com a regidor d’IC-Verds.
Com a regidor de Cultura, va protagonitzar un moment especialment efervescent de l’articulació de propostes de cultura popular a Cornellà, amb una visió especialment oberta i enriquidora. Justament, l’any passat es complien 40 anys del primer Festival Internacional de Pallassos: un Festival que ell presentava al programa de forma provocadora “Cornellà s’ha convertit en la capital cultural de Catalunya”.
La lletra de l’himne del Festival, que tots els nens i nenes de Cornellà saben recitar, porta la seva firma: “Per capgirar-ho tot, fa falta tenir nassos...”.
Descansi en pau.