L’aspiració a un futur igualitari, just i digne per a totes

El 8 de març és una reivindicació que posa de manifest les desigualtats laborals i també socials de les dones. Aquest any recuperarem gairebé tots els actes que programen les entitats del Consell Muncipal de les Dones, amb normalitat, però per desgràcia la normalitat també és que les desigualtats es mantenen, o en alguns casos s’han aprofundit.

La reivindicació dels drets de les dones, després d’aquests dos anys de pandèmia, ha posat llum sobre nous arguments. El sector de les cures, l’atenció a persones grans o amb dificultats, de tradicional feminitzat, i sovint precari. De la mateixa manera que s’ha tensat la sanitat pública, s’ha tensat aquest sector. També tenim les taxes d’atur, amb els alts i baixos que hi ha hagut, però sostingudament la taxa d’atur en dones està un parell de punts per sobre. Això també passa amb les xifres de risc de pobresa o d’exclusió social... I durant el confinament una de les primeres accions a prendre va haver de ser buscar eines d’atenció i contacte amb les dones que pateixen una situació de violència masclista a casa seva.

És cert que el moviment feminista ha aconseguit incorporar a l’agenda política temes i conceptes nous, necessaris. Relacionats amb la igualtat i la justícia, però també la dignitat, la solidaritat, o la diferent percepció de seguretat. La necessitat de polítiques feministes és avui de sentit comú. Però el camí no és lliure d’obstacles, l’objectiu final és que la nostra societat pugui gaudir dels mateixos drets i oportunitats, especialment en l’àmbit laboral, aquesta desigualtat condiciona moltes altres situacions. Per això, en l’acord de ple, fem especial incís en el foment de la inserció laboral de les dones i les polítiques actives d’ocupació.

El 8 de març és també el moment per reclamar complicitats, empatia, transversalitat, si de debò aspirem a aquest futur més just i més igualitari per a totes.