La cultura mai té límits

Quan érem joves volíem més biblioteques, perquè no en teníem; tristament, hi ha gent que no se’n recorda. El ràpid creixement de la població de Cornellà va posar de manifest molts, moltíssims dèficits produïts en l’època de la dictadura, entre ells el paper secundari de la formació i l’escassetat d’espais per promoure el creixement personal. Els ajuntaments democràtics van començar a tenir com a prioritat destinar molts més recursos a la cultura, l'educació i la formació lectora, que van tenir un primer impuls importantíssim amb la biblioteca Central, estrenada l’any 1996.

Després de la biblioteca va ser la Xarxa, per descentralitzar i acostar aquest servei als barris. Tot just avui dilluns a les 18.30 hores, la biblioteca Sant Ildefons fa un acte per commemorar el seu cinquè aniversari, amb una festa participativa, per escoltar tant propostes de futur com la veu dels que han format part de la seva història, de l'aventura que havia de suposar posar en marxa un centre cultural com aquest, i que havia de significar un nou impuls de la cohesió social al barri.

A més, aquests darrers vint anys han coincidit amb una transformació profunda de les biblioteques, que són molt més que prestatges de llibres; són espais plens de vida social, d’activitats culturals, de centres d’interès relacionats amb altres disciplines artístiques, només hi heu d’anar, i veure-ho. Per aquest motiu, aquesta funció d’eix social integrador i impulsor de polítiques educatives i culturals s’ha de reforçar en els àmbits de proximitat, per això, després de les tres biblioteques que formen actualment la XBC, vindrà la biblioteca de Fontsanta, amb les obres avançades, i després vindrà la d’Almeda, on comencen ara, i per la qual ha tocat fer un esforç important.

La cultura mai té límits, amb els llibres, guanyem coneixement i creixement personal, amb les biblioteques, guanyem espais que dinamitzen la nostra comunitat i ens enriqueixen com a societat. No imagino a ningú que pugui estar en contra de continuar aquest camí.