Joseph Stiglitz: "No hem sortit encara del bosc"

Joseph Stiglitz: "No hem sortit encara del bosc"

El premi Nobel destaca a Cornellà que l’economia mundial “s’allunya del precipici”, però les institucions governamentals i financeres han de prendre les mesures adequades i amb prou decisió per remuntar d’una manera sòlida

L'economista Joseph Stiglitz, premi Nobel l'any 2001, ha reflexionat avui a Cornellà sobre els causes i els efectes de l'actual crisi econòmica: “No hem sortit encara del bosc”. Stiglitz ha il·lustrat així que encara estem en perill, a l'inici de la seva ponència. Com a principals causes de la crisi, ha admès que les culpes es podrien repartir molt, però que sens dubte el sector financer n'és el principal responsable: i, en especial, els “mals incentius” del sistema financer, els productes crediticis excessivament arriscats, i la pròpia dimensió dels bancs.

El premi Nobel ha intervingut a l'Auditori de Cornellà, després d'un dinar amb l'assistència de prop de 200 persones, vinculades als sectors empresarials i comercials de Cornellà i del Baix Llobregat. Està considerat l'economista més citat en tot el món i conegut per la seva visió crítica de la globalització, dels economistes de lliure mercat (a qui anomena “fonamentalistes de lliure mercat”) i d'algunes de les institucions internacionals de crèdit com el Fons Monetari Internacional i el Banc Mundial. Actualment, exerceix la docència a la Universitat de Columbia.

Stiglitz ha subratllat que cal extreure certes lliçons de la "Gran Recessió" que ens afecta actualment: “cal actuar i no s'està fent amb la força i els termes necessaris. Ens hem allunyat del precipici, però estem enfangats en una recuperació lenta i inestable” . Ha advertit, a més, que sense aquestes mesures “hi tornarà a haver una altra crisi”, en un moment o altre, i potser “no tindrem els recursos que tenim ara per superar-la”. “El que s'ha fet fins ara ha estat totalment inadequat”, ha conclòs.

També ha destacat que “el consum bombolla” ha sostingut l'economia nordamericana i mundial durant molt temps”, amb dades tan poc sensates com que la taxa d'estalvi fos 0. “Això és evident que no era sostenible”, ha afirmat. I de ben segur no podem aspirar a tornar als termes econòmics de 2007: “no podem tornar-hi perquè seria un desastre”. “El més sorprenent de la crisi”, ha afegit, “és que tothom se'n sorprengués tant”. Al llarg de la seva intervenció, Stiglitz, ha criticat en diverses ocasions els economistes partidaris de la desregularització dels mercats financers, mencionant Alan Greenspan, exresponsable de la Reserva Federal dels Estats Units. I també ha criticat que la major part dels recursos per sortir de la crisi es destinin a “salvar els grans bancs”, i no a dinamitzar l'economia i les inversions.

Un altre tema en què l'economista nordamericà ha posat èmfasi ha estat la poca flexibilitat que té l'economia europeu amb la moneda única. “La crisi actual ha posat a prova l'euro i la resposta ha estat més dèbil del que s'esperava”, explica Stiglitz. Cal, segons l'economista, “un mecanisme o un marc regulador nou” que permeti solucionar aquests desajustos.

El premi Nobel ha apuntat alguns signes positius en les dades econòmiques actuals: després de la crisi del sud-est asiàtic del 2001, “la recuperació a Àsia ha estat més forta del que s'esperava”; i que el comerç internacional s'està recuperant després d'una espectacular frenada (vora el 30%) en els últims anys. Stiglitz ha apuntat que les últimes previsions del FMI milloren les de fa uns mesos, però que “de tota manera, el creixement és dèbil i no permetrà augmentar l'ocupació al ritme que seria convenient per absorbir el volum d'atur existent”.

Un altre element actual a destacar són els desequilibri globals, ja que “és tant destacable el dèficit dels Estats Units, com l'excedent alemany”. També ha donat valor a la necessitat de fer inversions d'alt valor afegit, com la tecnologia o les energies alternatives.

Per acabar, el professor Stiglitz ha plantejat què cal per emprendre una recuperació sòlida: transparència, bons incentius per a les inversions, millores en l'estructura financera, millor comportament i millors productes per part de les institucions financeres, i una coordinació global. Tot i admetre que s'ha debatut sobre aquestes propostes, l'economista s'ha mostrat lleugerament pessimista pel que fa a la rapidesa i efectivitat de les decisions que s'estan prenent.

La trobada amb Stiglitz ha estat la quarta de les sis trobades previstes en el marc de la plataforma de debat Cornellà Creació – Fòrum, un projecte que promou l'Ajuntament de Cornellà fonamentat en el diàleg i el debat sobre els nous paradigmes econòmics. Els propers convidats seran Isabel Aguilera, una de les millors executives del món que ens visitarà el 14 de maig, i l'11 de juny posarà el punt i final d'aquest primer cicle, Ferran Soriano, el president de Spanair.

Cornellà Creació – Fòrum és una iniciativa adreçada al teixit empresarial que obre Cornellà i a les seves empreses a l'exterior posant en contacte diferents actors econòmics a través d'aquestes trobades mensuals. Una oportunitat de conèixer vivències empresarials d'èxit per poder analitzar-les i generar iniciatives que puguin ser un referent pels empresaris de Cornellà i la comarca del Baix Llobregat.

La psicòloga Esther Rodríguez i l’experta en motivació Clara Núñez, properes convidades dels Tallers el 22 d’abril

Una nova trobada dels Tallers ens porta a Cornellà el 22 d'abril a la psicòloga Esther Rodríguez i a Clara Núñez, formadora i assessora personal. ‘Recursos psicològics davant el caos i la incertesa’ és el títol de la ponència que acollirà la seu del CitiLab i que es desenvolupa en el marc del cicle de conferències en petit format, complementàries i paral·leles al programa del Cornellà Creació – Fòrum.

www.cornellacreacio.cat
cornellacreacio.blogspot.com

Cornellà de Llobregat, 16 d'abril de 2010

Ajuntament de Cornellà de Llobregat
Departament de Premsa i Comunicació
Tlf: 93.377.02.12 / Fax: 93.377.88.00

 

Tornar