L'Obra Social "la Caixa" presenta a Cornellà de Llobregat l'exposició Ibers: la nostra civilització abans de Roma
L'Obra Social "la Caixa" presenta a Cornellà de Llobregat l'exposició
Ibers: la nostra civilització abans de Roma
Dues grans torres que simulen l'entrada a un antic poble ibèric flanquegen l'inici de l'exposició, on s'hi troba la reproducció a mida real de la Gran Dama Oferente del Cerro de los Santos (Albacete). El descobriment d'aquesta escultura, juntament amb el de la Dama d'Elx el 1897, va desvetllar a tot Europa l'interès per la cultura ibèrica.
La península Ibèrica rep el seu nom de la primera cultura que va presentar una certa homogeneïtat a partir de l'existència d'una estructura social i econòmica comuna, que es va desenvolupar a la costa mediterrània del sud de França i Espanya. Aquesta civilització es va assentar al Llenguadoc meridional, Catalunya, part d'Aragó, València, Múrcia i extenses zones d'Andalusia. Grecs, fenicis i cartaginesos van influir de forma determinant en la formació de la cultura ibèrica.
Els ibers van planificar nuclis urbans dotats d'importants fortificacions; van crear un art propi que es va desenvolupar al llarg de cinc segles; van compartir una mateixa llengua amb la seva corresponent escriptura, i van crear una economia monetitzada que va permetre explotar riqueses agrícoles, ramaderes i mineres del país, esdevenint l'admiració de les grans potències mediterrànies de l'època i alhora el seu model.
L'exposició Ibers: prínceps, guerrers i artesans presenta reproduccions científiques de peces singulars d'aquesta cultura mil•lenària com a recurs museogràfic, a més de mostrar diverses escenografies que ambienten escenes de la vida quotidiana en un poblat ibèric i que es distribueixen a partir dels sis àmbits que componen la mostra: el context històric, l'organització militar i les formes de govern, la vida quotidiana, l'escriptura i el comerç, l'urbanisme i l'arquitectura, i la religió i el món funerari.
El context històric
Després d'accedir a l'exposició a través de les dues torres que simulen l'entrada a un poblat ibèric, i que reprodueixen la muralla ibera de Castellet de Banyoles a la localitat de Tivissa (Tarragona), el visitant pot conèixer, a manera d'introducció, el context geogràfic i cronològic en què es va desenvolupar la cultura ibèrica a partir de la projecció d'un audiovisual, en el qual s'hi mostren els antecedents dels ibers, les seves influències externes i les invasions a què van ser sotmesos. De la mateixa manera presenta, mitjançant un mapa, els principals poblats ibèrics descoberts fins als nostres dies distribuïts al llarg de la costa mediterrània i de la zona meridional de la península Ibèrica, des d'Andalusia fins al sud-est de França.
L'organització militar i les formes de govern
El poble iber no va ser substancialment guerrer i no disposava d'exèrcits ben formats. En períodes de convulsió i en certes ocasions, com quan actuaven de mercenaris de cartaginesos i romans, van haver de prendre les armes i lluitar per defensar els seus interessos. En aquesta secció es mostra l'organització militar dels ibers: les estratègies de combat, les institucions guerreres, l'arquitectura bèl•lica i l'equipament de cavallers i soldats.
La societat ibèrica era una societat fortament jerarquitzada. Per assentar i legitimar el seu poder, els prínceps ibers van crear el seu propi mite heroic: representacions idealitzades de guerrers a cavall, enfrontats a enemics humans o a animals fabulosos, apareixen entre les escultures del Cerrillo Blanco de Porcuna, a Jaén, descobertes a mitjan anys setanta.
S'hi poden observar els diferents estrats de la societat ibèrica, mitjançant un seguit d'escultures idealitzades de personatges tals com una sacerdotessa, un guerrer aristòcrata, un comerciant, un artesà i, finalment, una camperola.
La vida quotidiana
En aquest àmbit s'hi mostren les activitats que els ibers desenvolupaven al llarg del dia i els estris que utilitzaven en les tasques més importants, en concret, l'agricultura, la ramaderia i la indústria tèxtil.
Els ibers van desenvolupar noves tècniques agrícoles relacionades amb els avenços de la metal•lúrgia del ferro i del torn ceràmic. Els conreus més freqüents entre la cultura ibera eren els cereals, l'olivera i la vinya. En aquest sentit, els ibers van utilitzar el molí rotatori tant per a la mòlta de cereals com per produir oli.
A l'exposició es pot contemplar una reproducció d'un d'aquests molins al costat de diverses àmfores de boca plana per a la conservació i el transport d'oli, vi i cereals. Un teler de bastidor i reproduccions d'eines i objectes de la vida rural són alguns dels elements que també s'hi exposen.
Aquesta mostra dedica una atenció especial a la ceràmica i la metal•lúrgia. Per la seva abundància i varietat, les restes i peces de ceràmica que han arribat fins als nostres dies són un important instrument amb el qual compten els arqueòlegs per datar els jaciments.
Bronzes, terracotes i ceràmiques comparteixen el mateix tipus de decoració esquemàtica i de detall que ofereix informació sobre els vestits, la gestualitat, els costums i les creences religioses dels ibers.
L'escriptura i el comerç
Les inscripcions que s'han trobat en vasos, monedes, ploms, ceràmica o pedra permeten conèixer algunes paraules de l'iber, una llengua preindoeuropea d'un grup molt antic del qual no en resten vestigis en llengües conegudes. L'alfabet ibèric estava format per uns signes que representaven lletres i d'altres que representaven síl•labes. Paradoxalment, coneixem el so de la grafia ibèrica però no el seu sentit.
Un signe de l'existència d'un comerç consolidat és l'aparició de les monedes a partir del segle III. Les primeres encunyacions imitaven les monedes gregues i fenícies de les colònies de Marsella, Empúries i Roses.
La distribució dels productes amb què es comerciava a través de la geografia ibèrica va donar origen a la primera via de comunicació que va recórrer la costa mediterrània: la Via Heraklea o Camí d'Anníbal, que més tard es convertiria en la Via Augusta.
L'urbanisme i l'arquitectura
En el món ibèric, el poblat és el centre de poder i de redistribució econòmica. Al seu voltant s'hi construeixen muralles i sofisticats sistemes defensius. Amb el nom d'oppidum es coneixen les grans aglomeracions fortificades, generalment construïdes en zones altes. Les maquetes dels poblats de Puente Tablas a Jaén, Tejada Vieja a Huelva, i Puig Castellar a Barcelona són tres exemples d'ordenació urbanística que es mostren a l'exposició.
Un element expositiu de gran impacte en aquest àmbit és la reproducció a escala real d'un habitatge ibèric, una casa de planta rectangular, construïda amb toves i coberta amb sostre pla.
L'exposició també presenta algunes maquetes de construccions especialitzades com palaus i temples, edificis que responien a les necessitats socials i religioses de la vida col•lectiva.
La religió i el món funerari
Els ibers van començar a crear espais destinats a la deposició dels difunts formant veritables cementiris.
Aquesta civilització incinerava els difunts sobre pires de llenya juntament amb les seves pertinences més significatives. Les restes del difunt que no eren consumides pel foc es purificaven mitjançant el ritual del rentat i posteriorment s'introduïen, per norma general, en una urna de ceràmica que es dipositava dins la tomba. Un cas excepcional n'és l'estàtua de la Dama de Baza (Granada), sobre el tron de la qual s'hi va excavar un orifici per introduir-hi els ossos cremats.
A l'exposició s'hi reprodueixen l'esmentada escultura funerària i el seu aixovar, col•locats tal com es van trobar aleshores. Aquesta peça mostra tant la complexitat del món funerari com la càrrega ideològica que contenia.
En aquest àmbit, també s'hi exposa la reproducció a escala real de dues de les peces més conegudes de la cultura ibèrica: la Dama d'Elx (Alacant) i la Bicha de Balazote (Albacete).
Cornellà de Llobregat, 15 de març de 2012
Ajuntament de Cornellà de Llobregat
Departament de Premsa i Comunicació
Tlf: 93.377.02.12 / Fax: 93.377.88.00