Política social d'habitatge de l'Ajuntament de Cornellà

Habitatge protegit, borsa de lloguer social i rehabilitació d’immobles, prioritats de la nova política social d’habitatge

 

L’Ajuntament de Cornellà ha presentat al ple municipal el document que detalla la nova política social d’habitatge per promoure actuacions que garanteixin a la ciutadania l'accés a l'habitatge, en especial als col·lectius amb menys recursos i al jovent. El document defineix les línies prioritàries per crear un parc estable d’habitatges socials a la ciutat mitjançant tres línies prioritàries: incrementar fins a un 61% la reserva d’habitatge protegit, rehabilitar immobles per millorar-ne la sostenibilitat i accessibilitat, i impulsar la borsa de lloguer social municipal.

Totes les actuacions estan previstes en el planejament urbanístic del 2020-2030, d’acord amb la realitat de creixement territorial de Cornellà i amb la garantia dels principis de sostenibilitat ambiental i social.

 

Tot i que la competència en matèria d’habitatge és exclusiva de la Generalitat, la política d’habitatge sempre ha format part de l’acció del govern municipal, i amb la crisi sanitària i econòmica actual, pren major rellevància. Aquest context ha propiciat dificultats per accedir a un pis de propietat, lloguers inassumibles, desnonaments, immobles buits o ocupats, manca de recursos en les polítiques sectorials d’habitatge, etc.

El document Anàlisi i orientació de la política d’habitatge social a Cornellà de Llobregat detalla el context i l’abast de les accions a emprendre, així com la necessitat de posar l’accent en noves vies per dotar la ciutat de l’habitatge social i/o protegit que requereix segons la demanda que reben els serveis municipals.

image
 
Novembre'20-3822.JPG

 

La proposta va ser aprovada al ple municipal de gener de 2021 amb els vots a favor d’En Comú-Movem Cornellà, Podemos i el PSC, l’abstenció de C’s i el vot en contra d’ERC.

Habitatge contra la crisi

DSCF8817.jpgLa greu crisi econòmica dels darrers anys lligada amb la restricció del crèdit ha produït una davallada de la construcció d’habitatges protegits. Aquesta situació ha impossibilitat l’accés a habitatges i, en alguns casos, situacions molt greus com la possibilitat de moltes famílies a perdre l’habitatge habitual en no poder respondre al seu pagament. A la vista de les necessitats i possibilitats de les famílies descrites anteriorment, les actuacions municipals realitzades per a pal·liar els problemes d’habitatge generats per la crisi han estat:

  • Crear una borsa de lloguer social basada en la captació de pisos del parc edificat de la ciutat per a destinar-los a lloguer en la qual, l’administració paga la diferencia entre el valor del mercat de lloguer i el que les famílies poden satisfer. Aquest programa s’ha completat amb la possibilitat d’incorporar pisos que han de ser rehabilitats o renovats. 
  • Seguir col·laborant amb l’Agència de l’Habitatge de Catalunya en el manteniment, millora i gestió dels lloguers tant dels habitatges socials de què disposa la Generalitat com d’aquells aportats mitjançant conveni amb els grans tenidors. 
  • Impulsar la construcció d’habitatges de lloguer en blocs previstos per a renda lliure. 
  • Preparar urbanísticament sòl per a la implantació d’habitatge protegit en el centre de la ciutat. 
  • Desenvolupar i urbanitzar sectors on implantar reserves d’habitatges protegit, com a Can Bagaria (30% hp) i Pisa (100%hp). 
  • Proposar solucions d’habitatges mixtes dotacional-protegit a fi de minimitzar el valor de lloguer de l’habitatge protegit. 
  • Potenciar les polítiques de rehabilitació integral dels barris amb dèficits urbanístics procedents de desenvolupament de mitjans de segle passat. 

 

Zones susceptibles d'acollir habitatge protegit a la ciutat

planol-sectors-sol-cornella.pngEl document Anàlisi i orientació de la política d’habitatge social a Cornellà de Llobregat detalla el context i l’abast de les accions necessàries per donar resposta a la necessitat actual d'habitatge protegit. Hi ha un estudi detallat del planejament urbanístic vigent, amb els diferents sectors en transformació susceptibles d'incorporar sostre i habitatge protegit.

En el document s’apunta també la possibilitat d’incidir en la transformació de locals comercials en habitatges socials, així com crear un cens de pisos en mans de grans tenidors per tal de promoure’n la incorporació a la borsa de lloguer social. També, es posa l'accent en la necessitat de col·laboració entre les administracions, i concretament amb el Consorci Metropolità de l’Habitatge, en l’emissió de propostes que afavoreixin l’accés a l’habitatge i que ajudin a la regulació del mercat lliure immobiliari.

 

La reserva total d’habitatge dels diferents sectors en transformació susceptibles d’incorporar sostre i habitatge protegit parcial, és de 525.347 m2, que correspondrien a 5.918 habitatges, segons el planejament previst. En relació a aquesta reserva total, el sostre total que es podria destinar a habitatge protegit és de 300.558 m2, corresponent al 61% del total residencial. És a dir, suposarien uns 3.610 habitatges segons planejament. 

 

Així mateix, es poden sumar a aquest total fins a 244 habitatges més, corresponents a la borsa de lloguer social (100), un conveni amb l’Agència de l’Habitatge de Catalunya (50) i l’increment de reserves un cop es rebi el planejament (94 més, 89 a Almeda i 5 a Suris-Fontsanta). El total arribaria, per tant, a 3.854 habitatges amb característiques socials o de protecció.

 

Per àmbits, a Ribera-Salines/Centre el principal sector amb sostre disponible per acollir habitatges correspon a l’ARE Ribera-Salines (fins a 178.397m2 segons planejament, el 78% protegit), i Tintes Especiales. Al Pedró, en diverses etapes, correspon a sectors com Grup Llobregat, Bagaria 1-7, Bagaria Sud, Joan Fernández-est, Marià Thomas. A la Gavarra, inclou el desenvolupament dels sectors Pisa, Sandor i Urb. Palou. A Almeda, diverses peces del sector Millàs, sectors qualificats de 14b, i Famades-Est. I a Suris-Fontsanta, Masia Fatjó 1 i 2, Soler i Cortada, Priorat i Revolt Negre.

DSCF9174.jpg20200605-Oficina Local Habitatge Sant Ildefons-6897.jpgDSCF9205.jpgNovembre'20-3465.jpgDSCF9117.jpgDSCF9025.JPG

 

Projecció de creació de l’habitatge protegit

A partir de l’anàlisi de les previsions i reserves del planejament urbanístic i de les actuacions efectuades des de l’administració municipal en la gestió i/o urbanització dels diversos sectors, es pot establir el calendari-agenda següent, a partir de l’any 2020:

  • 1er sexenni: Soler i Cortada, Priorat, Masia Fatjó, Tintes Especiales, Millàs, Famades, Bagaria, PMU1 i Avda de les Flors i PMU2, Sandor i Palou.
  • 2n sexenni: Ribera Salines, Almeda i Grup Llobregat.

 

arees-habitatge-protegit-nova.png

D'acord amb la disponibilitat de sòl, la major part dels pisos protegits estarien situats a la zona de Ribera Salines i Centre (1.569 habitatges), seguida pel Pedró (420 hab.), Almeda i Famades (359 hab.), Suris-Fontsanta (320 hab.), i la Gavarra (275 hab.).

La distribució de les operacions en matèria d’habitatge del període 2020-2030 s’estructuren a partir dels nous eixos urbans que ordenen la ciutat a fi de garantir la integració de l’habitatge en el projecte Cornellà Natura. A tal efecte la posició de les noves àrees destinades a habitatge s’integren amb els nous espais lliures i àrees d’esbarjo. Conseqüentment, les noves àrees d’habitatge s’integren en els 5 eixos del projecte Cornellà Natura, i en els 5 àmbits territorials mencionats.

Més informació del projecte Cornellà Natura

 

taula-habitatge-protegit-per-ambits.png

 

Quadre resum de les previsions corresponents al període 2020-2030. Les dues primeres columnes indiquen la quantitat d'habitatges protegits (HP) susceptibles de construir-se a cada àmbit, en metres quadrats de sostre edificable, i en número absolut, sobre el total de sostre edificable i d'habitatges previstos segons el planejament. La tercera i quarta columna es refereixen als mateixos conceptes, però percentualment.

 


Conclusions

A través de la política municipal d’habitatge es considera necessari implementar al voltant de 3.000 habitatges per satisfer la demanda estimada, d’acord amb el nombre de sol·licituds del registre de sol·licitants d’habitatges de protecció oficial (HPO) i la seva tipologia.

Ara bé, aquesta tipologia indica que la previsió s’haurà d’ajustar a un o altre tipus d’actuació, en vista de què el nivell d’ingressos dels sol·licitants, i les característiques actuals del mercat i de la normativa i legislació HPO, condicionen el tipus d’habitatge a què poden aspirar.

Per a això cal també aplicar criteris d’eficiència en mesures com el lloguer social, la rehabilitació, la distinció entre lloguer i compra, i la forma de poder assumir econòmicament des de l’administració municipal les polítiques de creació d’habitatge assequible i social.

 

pexels-kindel-media-7768228.jpgLínies d’actuació:

  • Continuar promovent propostes de modificació de la legislació d’habitatge per facilitar l’accés a l’habitatge
  • Estudiar l’adquisició d’habitatges del parc actual Amb l’objectiu específic de dotar d’habitatges les borses de lloguer municipals
  • Implementar projectes singulars d’habitatge a la ciutat
  • Estudiar convenis amb operadors privats per a la borsa d’habitatge dotacional
  • Acompanyar iniciatives ciutadanes en matèria d’habitatge
  • Incorporar serveis municipals d’assessorament per a les persones amb risc d’exclusió residencial que tinguin dret a la formalització de contractes de lloguer social
  • Rehabilitació i reparació d’habitatges construïts
  • Integració de les noves àrees residencials en el eixos verds de la ciutat a fi d’estructurar l’habitatge social de forma conjunta de manera que el projecte Cornellà Natura esdevé també, un projecte social.
  • Estudiar urbanísticament, econòmica i social la transformació de locals de negocis en habitatges protegits
  • Fer un cens dels habitatges buits de Cornellà o utilitzats per a usos secundaris i de les seves condicions
  • Fer un seguiment de tots els processos d’emergència habitacional a fi d’evitar desnonaments o cercar solucions dignes a aquest problema.