El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya dóna la raó a l'Ajuntament de Cornellà en el contenciós pel finançament de les escoles bressol municipals

La Generalitat de Catalunya haurà de pagar 2.358.200 euros a l'Ajuntament, corresponents al deute dels cursos 2012 a 2015

La sentència del TSJC subratlla la responsabilitat financera de l'administració autonòmica en l'etapa educativa de 0 a 3 anys

14.12.2017

El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) ha donat la raó a l'Ajuntament de Cornellà en el contenciós plantejat contra la Generalitat de Catalunya pel finançament de les escoles bressol, obligant a l'administració autonòmica a abonar a l'Ajuntament la quantitat de 1.300 euros per alumne i curs, xifra recollida en el darrer conveni signat (l'any 2013). En total, la Generalitat haurà de pagar al consistori 2.358.200 euros corresponents al deute dels cursos 2012 a 2015, segons la sentència 853/2017 de 22 de novembre.

Aquesta sentència clarifica el deure de la Generalitat de Catalunya de cofinançar aquests serveis municipals, que es van crear d'acord amb un pla autonòmic de 2005 per potenciar la primera etapa de l'educació infantil (de 0 a 3 anys).

Anys després, la Generalitat va esquivar el seu compromís, primer reduint significativament la seva aportació (de 1.800 euros per alumne i curs, a 1.600 i després a 1.300 euros), i després deixant de formalitzar els convenis amb l'Ajuntament de Cornellà.

Davant d'aquesta situació, l'Ajuntament de Cornellà va acordar, en sessió plenària del 25 de setembre de 2014, requerir a la Generalitat que, en exercici de les seves competències i en compliment de les seves obligacions legals, pagués el deute exigible en aquell moment, de 826.800 euros, a càrrec del cofinançament de les escoles bressol municipals, fins al curs 2011-2012; i que formalitzés els convenis dels cursos posteriors, a més de fer efectiu el pagament de les subvencions que hi corresponien. En cas contrari, iniciaria la via contenciós administrativa.

Detall de la sentència

La Generalitat mai no va contestar expressament el requeriment, encara que sí el va atendre parcialment de facto: un mes després, va procedir al pagament de la quantitat de 826.800 euros corresponents al curs 2011-2012.

La sentència del TSJC de 22 de novembre de 2017 considera que la Generalitat ha d'abonar els interessos meritats per aquesta quantitat, entre el moment que s'havia de fer efectiva, i el mes de novembre de 2014, quan finalment va ser pagada sent aquesta quantitat de 5.708,32 euros.

L'Ajuntament no recorrerà la sentència, tot i que havia reclamat 1.800 euros per alumne i curs, que era el compromís inicial del departament d'Educació per finançar les escoles bressol municipals. Pel que fa als cursos a partir del 2015 en endavant, en tractar-se d'actes futurs en el moment del recurs, la sentència no els considera, per la qual cosa obre la porta a fer de la corresponent reclamació a la Generalitat.

Consideracions legals i futures

En base als mateixos fonaments que van conduir a la interposició del recurs, l'Ajuntament reclamarà ara a la Generalitat el compliment de les seves obligacions econòmiques per finançar les escoles bressol municipals corresponents als cursos 2015-16, 2016-17 i 2017-18, més els interessos que corresponguin, a l'empara de la Llei d'Educació de Catalunya (LEC) i en base als fonaments de la sentència.

El TSJC manifesta que la gestió d'aquesta etapa educativa correspon als municipis, però el cas és que la titularitat de la competència no exclou que les administracions superiors, específicament la Generalitat, quedin deslliurades de tota responsabilitat financera.

Així, literalment, la sentència exposa que "La Generalitat de Catalunya manté una responsabilitat financera respecte de les llars d'infants gestionades per l'Ajuntament recurrent, responsabilitat que en el seu moment va canalitzar mitjançant els convenis i subvencions concedides anualment i que sobtadament va deixar d'assumir a partir del curs 2012-13, amb infracció de l'ordenament".

Així mateix, es nega que les subvencions que la Diputació de Barcelona (un ens local) concedeix en els darrers cursos substitueixin aquest deure de finançament de l'Administració autonòmica; en tot cas, la Diputació exerceix una competència pròpia de cooperació amb els ajuntaments.

Xarxa d'escoles bressol

Cornellà disposa de 8 escoles bressol municipals, que sumen 641 places d'educació infantil de primer cicle (de 0 a 3 anys). En diferents convenis signats els anys 2005, 2010, 2011 i 2013 es recollia el compromís de la Generalitat de finançar aquests centres, conjuntament amb les famílies i el mateix Ajuntament. Les aportacions, entre 2006 i 2012, sempre havien arribat de manera parcial i amb retards, habitualment després d'haver finalitzat cada curs.

La Generalitat va reduir de manera unilateral el seu compromís inicial, de 1.800 euros per plaça i curs del primer conveni, a 1.600 euros i a 1.300 euros (any 2013). A partir d'aquest moment, ni tan sols va subscriure els convenis que regulen ni asseguren la participació de la Generalitat en el finançament d'aquests serveis docents.

Això, tot i que l'Estatut d'Autonomia de Catalunya i la LEC atribueixen a la Generalitat el deure de garantir el caràcter educatiu, la qualitat i els serveis mínims que han de complir aquests centres, de garantir la seva inclusió en el sistema educatiu, i de subvencionar el seu funcionament.

El primer conveni, d'octubre de l'any 2005, assegurava el finançament de la Generalitat amb el compromís per part de l'Ajuntament de crear 222 places de 0 a 3 anys, en el marc d'un acord de l'administració autonòmica amb la Federació de Municipis i l'Associació Catalana de Municipis per crear 30.000 places públiques en llars d'infants a tot Catalunya. L'Ajuntament va complir el compromís amb la creació de les escoles bressol Rosa dels Vents, Arc de Sant Martí i Cel Blau, que sumen 235 places, i posteriorment, la Mag Maginet, amb 87 places més.

L'etapa educativa de 0 a 3 anys està inclosa dins el sistema educatiu però no dins de l'escolarització obligatòria. És per això que les famílies també paguen una quota anual. De tota manera, la legislació preveu que l'administració responsable subvencioni part del cost total, mentre que la resta correspondria a l'Ajuntament. Fins i tot, en els dos darrers cursos el consistori aplica la tarifació social d'aquest servei a les famílies amb menor disponibilitat de renda.

Els impagaments de la Generalitat han fet recaure en els comptes de l'Ajuntament la major part del cost de funcionament anual. Apujar en proporció les quotes de les famílies posaria en perill un dels objectius de les escoles bressol, a banda de proporcionar una educació rica i estimulant, de qualitat, en una de les etapes més importants de l'aprenentatge i de la vida: la de ser un servei a disposició de les famílies treballadores de la ciutat.

Accedeix a la sentència completa

 


 

Cornellà de Llobregat, 14 de desembre de 2017
Ajuntament de Cornellà de Llobregat
Departament de Premsa i Comunicació
Tlf: 93.377.02.12 / Fax: 93.377.88.00